divendres, 22 d’agost del 2008

GR 5 - Etapa 15 - Fouillouse - Chialvetta

Total Km. 42,30
Temps Mov. 4:08:00
Temps Atur 1:16:00
Temps Tot. 5:24:00
Asc 1.395
Descens 1.765
High 2.637
Low 1.276




Avui entrarem a Itàlia. Deixarem les altes Valls de ‘Ubaye per a introduir-nos a la província de Cuneo per les Vall Maires, que es una zona amb una intensa i rica història occitana.

A la Gîte de Fouillouse tot son sorolls de fusta de bon mati. Es una edificació antiga i cada passa fa cruixir les fustes. L’esmorzar no ens deixa cap record particular; cereals de Champion i melmelades econòmiques. Es l’art de l’estalvi a la francesa comprant a les grans superfícies, mentre pretenen anar de rollo ecològic, el que es una llàstima ja que en un lloc això ens podrien delectar amb productes de la terra.

Fa fresca pel mati, i el cel te un color una mica difuminat i unes petites lleganyes que fan témer un possible canvi de temps. Ens abriguem ja que comencem amb una bona baixada per l’estreta carretera fins a arribar al Pont du Châtelet, pont de pedra que supera la gorja de mes de 100 metres que fa el riu Ubaye. Es un pont impressionant. Ens aturem a contemplar-lo i a fer unes fotos.

Som al punt mes baix i ara torna a tocar pujar. Remuntem la vall de l’Ubaye, encara en ombra en direcció cap al petit poble de Maljasset. Ens trobem força excursionistes que comencen les seves marxes. El paisatge es bonic i feréstec. Poc a poc ens arriba el sol, fet que s’agraeix, ja que estàvem a 9 graus i, per fi, ens podem treure una mica de roba.

Arribem a Maljasset (1.893 m.), petit poble on hi ha un refugi del CAF i un parell de petits allotjaments, i seguim després de passar una ermita per una pista a la dreta en sentit descendent. Creuem el riu, i ens trobem amb el Guim per a fer un curt avituallament. A partir d’aquest punt, tot es pujada fins al coll de Mary.

Comencem l’ascensió per les restes, aquí amplies, de la calçada romana que travessa el coll, però aviat desapareix per passar a ser una pista molt malmesa i no ciclable, que després es converteix en corriol. De nou tornem a empènyer durant una bona estona.

Poc a poc la vall es va obrint. A la nostre dreta s’alça, majestuosa, l’Aiguille de Chambeyron que ens separa de la Vall de Fouillouse. El cel cada vegada està mes enteranyinat, i pel fons comencen a aparèixer núvols, el que ens fa témer que tinguem pluja, després d’haver tingut fins a avui un temps extraordinari.

La vall s’obre i part del camí torna a ser ciclable parcialment, el que ens permet avançar mes de pressa. Arribem a la Bergerie Superieure de Mary, amb el cel ja pràcticament cobert. Aquí retrobem de manera molt evident les restes de la calçada romana, que pràcticament ja no abandonarem fins a arribar a dalt del coll i sobre la que podem pedalar a estones. Sorprèn lo ben conservada que està en algunes de les seves parts, tant com sorprèn l’esforç que representava construir un pas com aquest.

Arribem al Coll de Mary (2.641 m.), on trobem un grup d’italians. Davant nostre s’obren les Valls Mairas. Seguim baixant per la calçada romana, a estones malmesa, fins a torbar una pista que ens porta ràpidament fins a Chialvetta, la primera població italiana.
Es tracta d’una petita població amb cases de pedra clàssiques de l’arquitectura alpina del Piemonte i sostres de pissarra, amb la seva església on està la placa de record als morts de la Gran Guerra. Impressiona veure la quantitat de gent de cada poble que va morir en aquella guerra. En un poble de menys de 50 cases, hi va haver set morts, el que devia ser una part important dels joves de l’època.

Travessem el poble. Aquí també seguim uns senyals vermells de circuit BTT, que ens porten de nou a la calçada romana, aquí en força bon estat i ample. Arribem a Saretto, i des de allí, baixem per una petita carretera fins a Acceglio (1.220 m.), des de on hem de remuntar la vall fins a arribar a Chialvetta, final d’etapa.

La idea inicial es pujar fora la carretera, per Frere, però tenim dificultats per a trobar el camí i acabem en un camp d’ortigues, pel que donem mitja volta i, des de Acceglio, reprenem la petita carretera sense transit en direcció a Chialvetta. La carretera puja de valent, i recuperem de seguida desnivell. Anem esbufegant i amb ganes d’arribar ja.

Per fi arribem a Gheit, on encara ens espera un quilòmetre de forta pujada. Ja es veu el final. Veiem l’església de Chialvetta, però no hi ha manera d’arribar!

Chialvetta (1.494 m.). Ha costat però hem arribat. Davant nostre veiem la Locanda de Chialvetta, on farem nit. Es una antiga casa piemontesa molt ben reconstruïda i portada per una família de prop de Torino. Sense cap dubte es el millor lloc on hem estat fins ara i on val la pena tornar per a passar uns dies.

Els locanders son gent amable, que han decidit passar a una vida mes tranquil·la a muntanya. Ens diuen que tampoc volen fer una acció comercial molt activa i que es vagi coneixent el lloc pel boca-orella. La cuina es bona, la pasta deliciosa, i tastem una cervesa artesanal de la regió exquisida, la Biere du Moulin. La tarda passa agradablement amb sol i bona temperatura.

Ens prenem un bon sopar, mentre el Guim va ampliant la seva cultura enològica sobre els vins italians, pels que sembla tenir un cert interès.

Per obtenir el Track: Etapa 15 - Fouillouse - Chialvetta - Track
Per veure les fotos: Etapa 15 - Fouillouse - Chialvetta