Vancouver podria esser definit com a pleasantville. es una vila amb encant i bona qualitat de vida. Ahir a l’arribar, el temps era sorprenentment càlid i assoleiat per l’època de l’any. Avui el dia ja s’ha llevat mes tapat. El cel està cobert amb núvols baixos que tapen els cims de les muntanyes veïnes, i donen un cert aire de somni a l’entorn.Aprofito el primer dia per a desintoxicar-me del jet lag fent una volta en bici pels voltants. El waterfront, Stanley Park, que ja està començant a agafar colors tardorencs. A aquesta hora, el parc es ple de gent passejant o fent esport. L’atmosfera es extraordinària. Poc soroll, nomes els ocell i, de tant en tant, algun dels nombrosos hidroavions que aterren a la badia de Vancouver.
Vaig recorrent els camins del parc, frondosos, i en molt llocs completament molls de l’humitat. La marea està baixa i el mar en calma. Per tot l’horitzó es veuen vaixells esperant per entrar al port. Tot té un aire intemporal.Continuo el recorregut vorejant la costa, de l’Stanley Park, per carrers tranquils arribo al Jericho Park i al Pacific Spirit Park. Per tot arreu hi ha ciclistes!. Vaig recorrent els quilòmetres, amb alguns petits turons on el cansament del viatge es nota, però es una bona manera de recuperar-se del jet lag.
De tornada, travesso pel centre de la ciutat, animada a aquella hora de gent que va a fer compres de diumenge.
Recupero forces al Café Barcelona, (http://www.cafebarcelona.ca/) del Ricard Creixams a 1049 Granville Street (entre Nelson i Helmeken)
Per veure les fotos: http://picasaweb.google.es/boumaqueda/101003Vancouver?authkey=Gv1sRgCNi7iNCP6Mmy2AE&feat=directlink
Enviar a un amic
