Quina etapa! Avui hem vist una contra rellotge per equips de la que fan afició. Es impressionant veure la coordinació dels equips ciclistes, marcant els relleus amb un ritme embogit. l’Astana ha funcionat com una màquina, certament marca la diferència amb la resta, i recorda aquell equip implacable en les contra rellotges per equips que era l’ONCE. Només el Garmin ha estat capaç de plantar-li mínimament cara. També resultava impressionant veure al Cancellara, ell sol, tirant com un boig del seu equip per a salvar el seu maillot grog, i ho ha aconseguit pels pels, 22 centèsimes rescabalats de la contra rellotge de Mònaco. Veritablement, ha salvat el maillot per la campana.
Ja estem a punt pel divendres, dia de l’etapa Andorrana. Allí estarem per veure l’èpica de les fortes rampes pirinenques amb en Sergi.
dimarts, 7 de juliol del 2009
El Tour - Salvats per la campana
Enviar a un amic
dilluns, 6 de juliol del 2009
Tour de França - Els inexperts
Avui etapa anodina i intranscendent i, de cop salta la sorpresa!. Un tall imprevist provocat pel vent i tot trontolla, els nostres favorits desconcertats, l’enemic a batre, en Lance Armstrong que s’escapa, el seu director, en una intel·ligent tàctica d’equip ordena als dos gregaris ajudar en l’escapada i la lluita Contador - Armstrong, de sobte s’inclina a favor de l’Arsmtrong.
S’inflamen les banderes, i tots els periodistes hispànics en un atac d’exaltació criden indignats, Traïció! i blasmen contra el Bruynel, veient secrets pactes i conxorxes, quan en el fons tot es molt mes senzill, quan un vol guanyar un Tour, no pot córrer amb tàctiques de juvenils, i costa entendre que feien, en un dia on l’organització havia advertit de vent lateral, tots els favorits mes enrere del lloc 30. aquí s’ha vist la veterania del Lance, estant on calia estar en el moment oportú.
I això ho diu un dels mes furibunds anti Armstrong que hi ha, però sembla que els seus rivals tenen ganes de fer-li fàcil un nou Tour. Esperem que no sigui així
dissabte, 4 d’abril del 2009
CANADA – SETMANA SANTA 2009
3/4/09
Que lluny està Canadà des de Barcelona! Ens toca matinar per a volar a Frankfurt, per a esperar durant mes de 4 hores la nostra connexió cap a Calgary. Tot plegat fa que, de porta a porta, haguem estat 24 hores de viatge. Extenuant.
Les grans planures canadenques a l’hivern tenen un aire desolat. Neu als racons en un paisatge gèlid i amb tota la natura morta. Congelada. Certament ha de ser llarg els hiverns en aquestes latituds. Es en aquest paisatge que l’avió toca terra i agafem el cotxe de lloger en direcció cap Golden. Fa mandra ara conduir 3 hores per a arribar.
Planures llargues, amb alguns animals pasturant entre la neu, cercant la poca herba comestible que hi deu haver. Poc a poc comencem a veure les Rocoses, imponents. No hi massa neu. Som al costat menys nevat de les muntanyes i encara que fa fred, no es imponent. Recorrem els paisatges que varem veure a l’estiu, ara nevats, Banff, Lake Louise; baixem cap a Golden, amb millor temperatura, neu a les muntanyes, però no a les planes, a on ja es veu l’arribada de la primavera.
Estem cansats i, per fi, arribem a Golden, a casa en Joan i la Mariana. Sopem, xerrem i, derrotats, anem a dormir desprès d’un dia molt llarg.
Golden es una petita vila, als costat del Kicking Horse River. Cal reconèixer que es un nom curiós per a un riu (el cavall guitzador) i, segons expliquen, l’origen d’aquest nom es del segle XIX, quan un explorador de nom James Hector va ser colpejat pel seu cavall que li va donar una guitza i va quedar inconscient. Quan els seus companys el varen trobar es van pensar que era mort i es van preparar a enterrar-lo quan, de sobte, es va despertar. Lliurant-se de ser enterrat viu.
El fet es que aquest nom es d’una presència aclaparadora a Golden, hi ha el resort, un lodge, i multitud de botigues que tenen aquest nom. Arriba gaire be a embafar.
4/4/09 – KICKING HORSE
El dia es lleva amb alguns núvols, però si la previsió s’acompleix, durant la nostra estada tindrem, en general, força bon temps i temperatures suaus. Tot just estem ara a un parell de graus sota cero.
Avui serà un dia tranquil. Anirem a esquiar al Kicking Horse Mountain Resort (http://www.kickinghorseresort.com/) que l’estació que es troba tot just sobre Golden. Es tracta d’una estació de tres remuntadors que, en gran mesura recorda a La Grave doncs, si be te una pista central trepitjada, el seu gran atractiu i domini esquiable està composat per una gran quantitat de pales negres.
Al peu de l’estació la temperatura es agradable amb el sol a estones, agafem el telecabina que ens porta fins al Eagle’s Eye, a 2.450 metres. Neva lleugerament i la temperatura es radicalment diferent, 10 sota cero!. Esquiem primer amb la Mariana per pista i després anem a buscar les pales del CPR Ridge.
Des de dalt del telecadira ens traiem els esquis i anem a buscar el Whitewall. Extraordinari!
Baixem per pales de neu verge, verticals però amb seguretat. La neu es freda i es deixa girar sense problema. Se’ns ha passat el fred de cop!
L’Anna s’ha questa a la cafeteria cuidant al Lluc mentre esquiem. Ens retrobem tots i mengem a l’aire lliure aprofitant el sol i tornem cap a Golden per a planificar el que farem l’endemà i anar a comprar.
El jet lag ens maltracta i anem d’hora a dormir.