El blog de l'Agustí Bou: GR 5 - Etapa 16 - Chialvetta

Total Km. 45,40
Temps Mov. 3:25:00
Temps Atur 1:33:00
Temps Tot. 4:58:00
Asc 1.214
Descens 1.881
High 2.433
Low 819

Seguim el recorregut per Itàlia. Avui passarem de les Valls Maires a la Vall Stura, fent un recorregut d’altura, amb una fantàstica llarguíssima baixada a la part final.

El sol triga en sortir a Chialvetta i fa fresca. Aquestes vall son molt fondes. A l’hivern deu ser curt el dia, i potser una mica depriment. L’esmorzar de la Locanda es tant agradable com el sopar i acumulem calories per a l’etapa.

Carreguem unes quantes Bieres du Moulin per a portar cap a casa i ens preparem per sortir to just quan els primers raigs de sol arriben a les cases del poble. No agafem el GR que surt pel costat de l’esglesia, ja que nomes es ciclable parcialment, i preferim agafar la minúscula carretera que porta cap a Pratortondo. La carretera puja de valent i el sol escalfa. Ja ens hem oblidat de la fresca matinal.
La pista per la que pugem també es d’origen militar. Damunt nostre veiem un bunker, un altre mes de les moltes construccions militars que hi ha a la regió. A França miraven cap al sud, aquí miren cap al nord. Llargues històries d’enfrontaments.

Al arribar a un revolt, gaire be al final de la pista, seguim les marques del GR que s’enfilen cap a l’esquerra. Comença el corriol que puja cap al Passo della Gardetta i de nou ens toca empènyer. Estem seguint l’anomenat “Percorso Occitano” que segons ha llegit el Guim en un llibre a la locanda, es pot seguir des de la Val d’Aran. El corriol està malmès però fa de bon empènyer i anem guanyant alçada, per tot arreu a la vall veiem runes d’antigues casernes i bunkers, enmig d’un gran paisatge de muntanyes i prats a on es senten les vaques pasturar.

Després d’una hora llarga arribem al Passo della Gardetta (2.431 m.), on trobem un pastor amb qui xerrem una estona i qui ens explica possibles recorregut que podem fer en bici per la regió.

Del coll estant tenim una gran vista de la vall de Chialvetta i del Pianno della Gardetta, que passarem seguint una pista que va trascollant petits colls durant deu quilòmetres, després de fer un avituallament accidentat ja que al marxar ens enduem les claus del cotxe i en Guim ha de demanar a un motorista que ens atrapi i recuperi les claus. Ja es veia tornant a peu.
La pista està força transitada per motos, possiblement perquè, a mes de ser agost, es dissabte. Es tracta d’una antiga pista militar que enllaçava les diferents guarnicions. Ens preguntem si a les mateixes també hi havia destacaments de guàrdia en els durs hiverns.

Sentim xiular les marmotes. En un revolt hi ha un grup de quatre, i la mes gran ens vigila mentre les altres s’amaguen.

Passem el Colle Cologna (2.394 m.); el Colle Margherina (2.420 m.) des de on hi ha una excel·lent vista de la Gardetta; el Colle della Bandia (2.456 m.), on hi ha força restes de la caserna militar i arribem finalment al Colle de Valcavera (2.419 m.), des de on es veu, entre la boira la Val Stura, on acabarem l’etapa.

Ens espera un llarguíssim descens de 22 quilòmetres i 1.600 metre de desnivell fins a Demonte (819 m.), petita vila situada al fons de la vall, sense cap interès. El paisatge es totalment diferent. Hem abandonat l’alta muntanya que ens ha acompanyat durant els dos darrers dies, per a tornar a la civilització de la terra baixa.

Ens allotgem a l’Albergo Moderno, un hotel correcte, però amb tant poca personalitat com tot Demonte. Ens atén la mestressa, que tot i tenir un aire trist es molt amable, no el mateix que el que sembla ser el boss, que llueix una falta d’amabilitat gaire be tant extraordinària com l’armilla color de gos com fuig, no rentada des de la guerra del 14 que porta.

Ens ho prenem amb bon humor i disfrutem de la pasta que, com a tot Itàlia, està molt bona.