Total Km. 73,60
Temps Mov. 6:11:00
Temps Atur 2:35:00
Temps Tot. 8:46:00
Asc 2.185
Descens 1.583
High 2.650
Low 850
Temps Mov. 6:11:00
Temps Atur 2:35:00
Temps Tot. 8:46:00
Asc 2.185
Descens 1.583
High 2.650
Low 850
Avui toca una de les etapes mes llargues de la travessa, des de Mont Dauphin fins a Jausiers. Originàriament hauríem volgut acabar l’etapa i dormir a la Condamine-Chatelard, on només hi ha un petit hotel que estava ple, el que ens representa desviar-nos 4 quilòmetres mes al sud, per carretera, que demà haurem de remuntar de nou.De tota manera, es una etapa en la que, mes de la meitat de la seva distància es fa per carretera. Passarem el Túnel del Parpaillon, un dels punts mes famosos de la travessa.
El dia es radiant i fa calor. Sortim de Mont Dauphin Gare per un camí que va paral·lel a la transitada N94, fins que no tenim mes remei que agafar-la durant dos quilòmetres plens de trànsit i que es fan eterns, fins arribar a la cruïlla de la D994, petita i tranquil·la carretera que hem de seguir durant els propers 20 quilòmetres, fins a Crevieux.
Passem petits grups de cases i arribem a Siguret, on no fem cas, malauradament, del panell que indica que la carretera està tallada, ja que assumim que hi hagi el que hi hagi, sempre serà possible de passar-ho en bicicleta, però estem ben equivocats i dos quilòmetres desprès de Les Celliers, ens trobem un gran despreniment que destrueix totalment la carretera en un tros de 50 metres, fent el pas impossible.
Busquem alternatives per a passar l’obstacle. Mirem de baixar al riu i remuntar-lo, però no trobem cap pas que sigui factible amb les bicis al coll, i després de perdre mes de mitja hora, ens resignem i fem mitja volta fins a Les Celliers, on agafem una pista que ens torna a la D994, i des de allí, remuntem per una petita carretera que passa per Le Coin Bas i Le Coin Haut, per a retrobar la nostra carretera 500 metres després del despreniment. Hem perdut una hora i mitja.
Busquem alternatives per a passar l’obstacle. Mirem de baixar al riu i remuntar-lo, però no trobem cap pas que sigui factible amb les bicis al coll, i després de perdre mes de mitja hora, ens resignem i fem mitja volta fins a Les Celliers, on agafem una pista que ens torna a la D994, i des de allí, remuntem per una petita carretera que passa per Le Coin Bas i Le Coin Haut, per a retrobar la nostra carretera 500 metres després del despreniment. Hem perdut una hora i mitja.
El sol escalfa de valent mentre pugem les fortes rampes de la carretera en direcció a Crévoux. Arribem a sota el poble, on una desviació ens ofereix dos possibles camins per a enfilar cap al Túnel del Parpaillon. Nosaltres preferim anar per la Chalp, ja que, encara que representa fer un quilòmetre mes, passem pel fons de la vall glacial de la Chalp, amb un gran paisatge.
Fem l’avituallament al fons de la vall, a un pàrquing ple de domingueros per agafar forces per a la pujada de 10 kms. a la que haurem de superar 1.000 metres de desnivell. El Guim ens acompanyarà des d’aquí fins al Parpaillon.
La pista i túnel del Parpaillon son una obra d’enginyeria militar de finals del segle XVII, quan, amb els mitjans de l’època, es va construir per a tenir una via de comunicació alternativa cap a l’estratègica vall de Jausiers. Realment sobta el treball fet amb els mitjans de l’època. Com la cresta de la muntanya era molt exposada i difícil de travessar amb una pista, varen perforar una galeria de 500 metres, que es va trigar sis anys en acabar. Una veritable obra d’enginyeria.
Els primers quatre quilòmetres de pujada estan asfalts. Després la pista es de terra, en la seva primera part força malmesa pel pas dels tot terreny que pugen per travessar el túnel. A mida que guanyem alçada, la vegetació es va fent mes escassa, i el paisatge que se’ns ofereix es grandiós. En aquesta vessant (la nord), la vall es molt amplia amb prats de pastures.
A mitja pujada em quedo sense aigua, i fa calor. Per sort, trobem una font a on avituallar-nos, i seguim cap amunt, cremant quilòmetres i apropant-nos a l’entrada del túnel. 
Ja hi som! Davant nostre s’obre la foscor de la boca del túnel i la vulgaritat mundana. Quan arribem, estan sortint del túnel un parell de tot terrenys del que baixen uns perfectes babaus a fer-se una foto amb ampolles de cervesa a la ma.
Indubtablement tenir obert l’accés a pistes com aquesta es vital pel desenvolupament turístic de la zona, però la facilitat d’accés, ens permet comprovar també que propera que està la imbecil·litat humana. Una altra proba la tenim en les roderes que pugen pràcticament verticals per sobre la boca del túnel, rodejant-la per baixar per l’altra banda. Sembla que els cretins dels tot terreny senten una particular satisfacció malmetent el fràgil equilibri de l’alta muntanya.
Però tot això no ens treu l’emoció de veure el túnel i la seva llarga i fosca galeria. Al final de la foscor s’endevina un petit punt de llum de la sortida sud. El túnel es estret, el terra està en mal estat i rellisca per les filtracions d’aigua. Emocionant! La vista es immensa ja que el dia es radiant. Al fons veiem el massís dels Ecrins amb les seves geleres.
Ens posem les jaquetes i les llums i travessem el túnel, fent esses en el terra inestable. Quan sortim a l’altra banda, el paisatge es completament diferent. O estem en una amplia vall, sinó en una paret de la muntanya força vertical. Si per l’altra banda sorprenia l’obre d’enginyeria, aquí ja es increïble, doncs l’esforç constructiu es molt mes gran.
La pista baixa fent paelles fins al fons de la vall. Passem la petita estació d’esquí de Ste-Anne-La Condamine, on també hi ha un hotel que pot servir com a final
d’etapa, fins arribar a un revolt on enfilem cap a Châtelard, petit poblet des de on agafem l’antic camí de ferradura que ens deixa a la RN D800, que ve de Itàlia amb un tràfic intens de cotxes i de camions.
Baixem el cap i procurem fer aquesta part lo mes ràpidament que podem fins a Jausiers, final de etapa.
Villa Morelia. Desprès d’una llarga etapa, hem decidit fer-nos un bon regal, i aquesta nit dormim en un Château anomenat Villa Morelia, en un entorn tranquil, amb poques habitacions, molt agradable. Ens auto oferim un sopar refinat al restaurant de l’hotel amb maridatge de vins, per a recuperar-nos. Tot un plaer.
El Guim arriba tard, ja que la volta des de el Parpaillon fins a Jausiers es llarga, i quan veu el lloc, no el fa feliç estar tant poca estona i sen va corrent a la piscina. O potser està enfadat perquè troba interessants les dos noies rosses que s’ocupen de l’hotel i no tindrà prou temps per a xerrar amb elles? No ens ho aclareix.
Per obtenir el Track: Etapa 13 - Mont Dauphin - Jausiers - Track
Per veure les fotos: Etapa 13 - Mont Dauphin - Jausiers
Indubtablement tenir obert l’accés a pistes com aquesta es vital pel desenvolupament turístic de la zona, però la facilitat d’accés, ens permet comprovar també que propera que està la imbecil·litat humana. Una altra proba la tenim en les roderes que pugen pràcticament verticals per sobre la boca del túnel, rodejant-la per baixar per l’altra banda. Sembla que els cretins dels tot terreny senten una particular satisfacció malmetent el fràgil equilibri de l’alta muntanya.Però tot això no ens treu l’emoció de veure el túnel i la seva llarga i fosca galeria. Al final de la foscor s’endevina un petit punt de llum de la sortida sud. El túnel es estret, el terra està en mal estat i rellisca per les filtracions d’aigua. Emocionant! La vista es immensa ja que el dia es radiant. Al fons veiem el massís dels Ecrins amb les seves geleres.
Ens posem les jaquetes i les llums i travessem el túnel, fent esses en el terra inestable. Quan sortim a l’altra banda, el paisatge es completament diferent. O estem en una amplia vall, sinó en una paret de la muntanya força vertical. Si per l’altra banda sorprenia l’obre d’enginyeria, aquí ja es increïble, doncs l’esforç constructiu es molt mes gran.
La pista baixa fent paelles fins al fons de la vall. Passem la petita estació d’esquí de Ste-Anne-La Condamine, on també hi ha un hotel que pot servir com a final
d’etapa, fins arribar a un revolt on enfilem cap a Châtelard, petit poblet des de on agafem l’antic camí de ferradura que ens deixa a la RN D800, que ve de Itàlia amb un tràfic intens de cotxes i de camions.Baixem el cap i procurem fer aquesta part lo mes ràpidament que podem fins a Jausiers, final de etapa.
Villa Morelia. Desprès d’una llarga etapa, hem decidit fer-nos un bon regal, i aquesta nit dormim en un Château anomenat Villa Morelia, en un entorn tranquil, amb poques habitacions, molt agradable. Ens auto oferim un sopar refinat al restaurant de l’hotel amb maridatge de vins, per a recuperar-nos. Tot un plaer.
El Guim arriba tard, ja que la volta des de el Parpaillon fins a Jausiers es llarga, i quan veu el lloc, no el fa feliç estar tant poca estona i sen va corrent a la piscina. O potser està enfadat perquè troba interessants les dos noies rosses que s’ocupen de l’hotel i no tindrà prou temps per a xerrar amb elles? No ens ho aclareix.
Per obtenir el Track: Etapa 13 - Mont Dauphin - Jausiers - Track
Per veure les fotos: Etapa 13 - Mont Dauphin - Jausiers
Enviar a un amic
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada