GR 5 - Etapa 17 - Demonte - Limonetto

Total Km. 56,10
Temps Mov. 5:01:00
Temps Atur 1:11:00
Temps Tot. 6:12:00
Asc 2.085
Descens 1.660
High 1.725
Low 728



Avui recuperem de nou les llargues distàncies i els desnivells, després de dos dies d’una certa tranquil·litat. Per sort, la previsió del temps continua essent bona.

Matinem ja que el primer desnivell del dia serà considerable, i amb fortes rampes. Sortim de Demonte per la carretera nacional, en direcció est i després d’un quilòmetre ens desviem per una carretera petita a l’esquerra amb indicacions de Luserna.

Creuem el riu i arribem al petit poble de Fontan, on agafem una pista que s’enfila seguint la senyal de Colle dell’ Arpione.

Tal com havíem previst, només començar, la carretereta s’enfila de valent amb pendents que a estones arriben al 16%. Tornem a bufar, i així ho farem durant els propers 8 quilòmetres. La pista puja pel mig d’una bonica fageda, el que ens estalvia haver de patir la forta insolació. El bosc es fres i ombrívol.

Després de quatre quilòmetres arribem a l’Olmo Bianco, petita esplanada, on el paisatge ja torna a ser alpí i podem fer un respir, que dura poc, ja que abans d’arribar al llogarret de Carter, la pista torna a enfilar-se i, a mes, aquí s’acaba l’asfalt, el que afegeix una dificultat a la forta pujada.

Al fons de la vall trobem les marques del GR, que s’enfilen per una pista en força mal estat tota dreta, que no seguim, ja que preferim la variant mes apta per les bicicletes que, fent una paella cap a l’esquerra, agafa la mateixa alçada de manera mes suau. Suposa fer un quilòmetre de mes, però s’agraeix.

Ja som a 1.500 metres quan el bosc s’obre i veiem al fons, ja llunyana la vall de Demonte. Portem una bona pujada de mes de 800 metres i sobre nostre ja s’intueix el coll.

Seguim pujant fins a retrobar les marques del GR que senyalen el corriol que hem de seguir. Està en molt bon estat,i desprès d’empènyer 15 minuts, ja som dalt del Colle dell’ Arpione (1.735 m.) i veiem davant nostre la vall de Valdieri per on hem de baixar després de fer un petit franqueig, tot seguint el GR, cap a l’est.

Aviat el camí es converteix en una pista força dreta i pedregosa que anem baixant fins a arribar a San Bernardo, on recuperem l’asfalt. Baixem fins a la carretera i pedalem ràpids fins a les afores de Valdieri, al costat del riu, on ens espera el Guim per a avituallar-nos. Aquest primer coll ha resultat força extenuant.

Amb les forces recuperades, anem a buscar la següent pujada. Primer seguim una pista que voreja el riu, i que acaba a la carretera de Roaschia. Es una carretera poc transitada. Passem per sota Roaschia i ens enfilem pel fons de la Vall, seguint les senyals de Colla delle Goderie. Anem passant petits grups de cases, que aquí anomenen “Tettos” i anem guanyant alçada.

Deixem la pista principal en un revolt d’esquerres i enfilem recte tot seguint les senyals de Colla delle Goderie. La pista s’estreta i ja no trobem a ningú. Seguim passant algun tetto. L’asfalt s’acaba i fa calor. Tenim ganes d’arribar a dalt i ens està costant aquest darrer tros però, per fi! Arribem a la Colla di Prarrosso (1.300 m.), on un cartell posa Colla delle Goderie.

Ha costat, però ja hem superat la segona dificultat del dia. Encara ens espera la darrera part de la travessa, que es la menys interessant. La pujada de Vernante a Limonetto, que farem en la major part per carretera.

Baixem ràpids la pista i arribem a Vernante. Es el poble on va neixer Carlo Collodi, el pare del Pinocchio, (No!, no posis aquesta cara, Pinocchio no el va inventar Walt Disney) que veiem pintat per tot arreu, a hotels i negocis. Fins i tot hi ha una espècie de concurs de murals sobre el tema. Es un poble lleig, amb un punt d’industrial ja que una de les principals activitats de la zona son les canteres de marbre, de les que hem vist unes quantes.

Agafem la N20, i procurem inhibir-nos de la fresa dels cotxes. Es tracta d’una carretera amb força moviment, ja que comunica amb França pel túnel de Tende. Es fa llarg. Arribem a Limone, on podem ja agafar l’antiga calçada romana que va pel costat del riu i que ens porta fins a les primeres paelles de la carretera del túnel.

Estem cansats i amb ganes d’arribar. Pugem les paelles i anem contant els panells, 2, 3, 4, 5, 6, i l’hotel? No arriba mai. Finalment, després d’un revolt, i quan ja hem tornat a remuntar fins a 1.200 metres, el veiem! Ja hi som!

L’hotel Edeweiss està gestionat per una senyora amable, tot i que al estar a peu de carretera, hi ha un cert moviment de cotxes. Ens mengem una focchacia i recuperem les forces.

Per obtenir el Track: Etapa 17 - Demonte - Limonetto - Track
Per veure les fotos: Etapa 17 - Demonte - Limonetto