GR5 - Etapa 9 - Val d’Isere – Modane

Avui és el darrer dia d’aquesta primera part de la travessa i farem una etapa força llarga, de més de 70 Qms., per bé que preveiem que serà força rodadora, doncs una part important de la mateixa és el pas del Col de l’Iseran per carretera, coll que, amb els seus 2.770 m. d’alçada, és un dels passos mítics dels Alps i el punt més alt de tot el GR5.

Comencem d’hora, ja que hem de pujar per la carretera doncs no hi ha rutes alternatives. Remuntarem 970 m. de desnivell en 16 quilòmetres i avui, de nou, sembla que el temps canviarà i, ja de bon matí, s’albiren alguns núvols. La previsió diu que hi haurà tempestes.

Pugem gaudint de la vista entre molts de ciclistes de carretera, molts d’ells en bona forma. Poc a poc guanyem alçada, i augmenta el trànsit de motos, cotxes i autocaravanes. Per sort, tothom va amb un ritme tranquil. El port és de bon pujar, el Guim ens filma constantment, aprofitant que és l’etapa en la que més estona serà a prop nostre. El dia es va tapant, la temperatura és fresca i fa vent.

Pugem còmodament, cada ú al seu ritme i, tot d’una, ens passa un ciclista amb un bici vella de carretera a tota velocitat, va descalç i sense maillot!!

Arribem finalment al coll on fa fresca, i ens abriguem per a esperar a la resta del grup mentre al fons ja veiem com descarreguen les tempestes. Sembla que avui de nou ens mullarem.

Ens reagrupem i iniciem el llarg descens cap a Bonneval, on tenim previst deixar l’asfalt. El descens és vertiginós. Impressiona pensar com deuen baixar per aquestes carreteres els corredors del Tour de França. A estones el compta quilòmetres ens marca gairebé 70 Qms. per hora!

Abans d’arribar a Bonneval comencen a caure les primeres gotes, que ràpidament es converteixen en un autèntic diluvi. Parem on podem i ens tornem a posar els equips d’aigua. Justament ha començat a ploure on hem de deixar la carretera en un trencall cap a la dreta i el camí te roques que rellisquen de valent. Arribem a Bonneval i, de nou, apareix el sol. Tanta feina per un no res!. Ara toca destapar-nos de nou.

Som a la vall del Frèjus, i anem seguint les indicacions del “Sentier du Petit Bonheur”, que seguirem. Passem Bessans i Lanslebourg, on està l’estació d’esquí de Val Cenis i la carretera que es dirigeix cap a Itàlia pel Col de Mont Cenis. Encara que anem baixant, no parem de fer petites pujades, en algunes ocasions fortes, que van acumulant metres de desnivell. Sembla que l’etapa serà més exigent del que havíem previst.

Passem mes pobles i grups de cases, i van passant les hores. Ja tenim ganes d’arribar. A Bramans, de nou ens toca encarar una forta i llarga pujada a la sortida del poble. Estem cansats, però l’alternativa per a no fer aquests desnivells és la carretera i això no ho volem de cap manera.

Hem guanyat de nou alçada sobre la vall, que anem flanquejant pel seu vesant sud est, amb petits desnivells que posen a proba les nostres cames i la nostra moral. Som a una zona de frontera plena de fortificacions militars. Passem pel costat del Fort Marie Thérèse i, a l’altra banda de la vall, veiem els forts Víctor Emmanuel i Charles - Fèlix.

Després del fort, de nou retrobem la carretera, moment en que comencen a caure les primeres gotes d’aigua. Som tot just a cinc quilòmetres de Modane i encara que inicialment havíem previst seguir per camins, estem cansats i no volem mullar-nos, raó per la qual iniciem un frenètic descens per carretera per guanyar la cursa a la pluja que tenim tot just darrere. Arribem esgotats, però sense mullar-nos a Modane, fi d’aquesta primera part de la travessa. Estem entusiasmats i amb ganes de reprendre l’estiu vinent la segona part.

Han estat nou dies inoblidables de ciclisme, amb pluja, fred, sol i calor, i sobre tot, amb un grup formidable en el que la companyonia i el bon ambient han estat la nota.

L’Angeles, sempre disposada a picar-se amb el primer que trobi, encara que sigui un ciclista de carretera pujant l’Iseran. Demanant els seus cafès amb llet “con la leche muy caliente que sinó, yo no me lo bebo”.

L’Enrique, el company ideal. Ajudant en tot moment a qui tingui problemes amb la bici o estigui cansat. Ajudant el Josep cada vegada que la muntanya se li posava molt cap amunt, acoblant-se al ritme de la Carme quan era necessari, i fent-nos suar a tots per seguir-lo quan es posava a tirar de debò.

La Carme, amb els seus patiments i neguits. Primer perdent l’avió, després amb els diferents mals digestius variats i al·lèrgies, que com diu l’Angeles, donarien per a escriure un llibre, però a la hora de la veritat, sempre en primera línea i en una forma envejable.

En Josep, ai el Josep! El nostre heroi particular. Pujant-ho tot, rodant sempre al seu ritme, a estones passant-ho be, i a estones patint quan ha de lluitar contra els vertígens en els passos compromesos, però sempre feliç i content al acabar cada etapa i gaudint més que ningú de la travessa.

I per fi, en Guim, el nostre ajut de càmera, i mai més ben dit, ja que és impossible veure’l sense la màquina de vídeo o la de retratar a la ma. Filmant-ho tot, trobant sempre el lloc adient per a filmar-nos o per fer una assistència, carregant i descarregant maletes, comprant avituallament, anant a travessar el túnel del Montblanc com a entreteniment. Un ajut imprescindible. Ha estat una gran experiència i ja estem a punt per a continuar l’any vinent.

Per descarregar el track: Etapa 9: Val d'Isere - Modane

GR 5 - Etapa 8 - Bourg St. Maurice - Val d’Isere

Avui és la penúltima etapa d’aquesta primera part de la travessa. Entre avui i demà farem una gran volta fins a arribar a Modane per tal de vorejar el Parc National de la Vanoise, que no es pot travessar amb bici. Avui pujarem fins a Val d’Isere i demà travessarem a la Vall del Frejús pel Col de l’Iseran.

Abans de començar a pedalar hem de reparar la meva coberta que va quedar inservible ahir. Això ens fa sortir més tard del que hauríem volgut en un dia que es preveu que faci força calor.

Pujarem la vall de l’Iseran, flanquejant-la primer pel vessant sud i després pel nord, per a evitar la concorreguda carretera que puja cap a Val d’Isere. A diferència de les etapes anteriors, avui no travessarem cap coll, si be això no vol pas dir que sigui una etapa fàcil o amb menys desnivell acumulat.

Sortim en direcció sud oest i passem per darrere l’estació del tren i per sota el funival de Les Arcs i, després de travessar el riu per un petit pont, anem vorejant el riu, fins arribar a la carretera que puja a Les Arcs, que seguim en sentit ascendent durant uns 100 metres i girem a l’esquerra per un camí de terra que torna a retrobar el riu.

El camí s’endinsa al bosc, passem per una zona ombrívola i fresca fins arribar a la carretera de Le Bonneville, una petita carretera local sense trànsit, que anem seguint en direcció a Ste. Foy en Tarantaisse, que veiem davant nostre a l’altra banda de la Vall. Les vistes de la zona del petit Sant Bernat són majestuoses.

Travessem el pintoresc poble de Villeroger i en poca estona ja som a Ste. Foy, on travessem el més ràpid que podem la carretera i anem pujant en direcció cap les pistes d’esquí seguint petites carreteres veïnals. Anem guanyant alçada ràpidament, a vegades amb fortes rampes, i arribem a Bon Conseil (1.555 m.), zona residencial de l’estació d’esquí, on fem un avituallament perfectament servit, com durant tota la travessa, per en Guim.

Deixem enrere la zona mes poblada de la vall per una pista de terra en direcció cap a Le Monal, pintoresc poble d’alta muntanya amb vistes espectaculars sobre el parc nacional de la Vanoise. Davant nostre s’alcen, imponents el Mont Pourri (3.779) i la Dome Sache (3.601 m.) amb les seves geleres, que han sofert una important regressió en els darrers anys. El dia és radiant i estem envoltats de prats verds i florits. Contra tota previsió està resultant una de les etapes amb les vistes mes espectaculars.

Passem Le Monal i seguim en direcció Le Fenil, un altre lloc pintoresc format per un grup de granges immutables al pas del temps, amb les seves latrines que encara estan dempeus. En aquest punt, la vista és fins i tot més impressionant. Veiem els salts d’aigua i les altes muntanyes davant nostre i, malgrat que som a l’altre costat de la vall, el soroll de l’aigua se sent netament. No ens cansem de mirar aquest immens paisatge.

Seguim la pista, ara de baixada, i a una corba ens endinsem pel camí que porta a Le Biolley, petit conjunt de cases abandonades, que actualment només serveixen com a graner i com a lloc per a desar els ruscs de les abelles. Els carrerons del lloc són estrets i tot just hi passa una persona entre les cases amb els seus gruixuts murs de pedra.

Ens costa una mica trobar la continuació de la ruta, un corriol amagat a l’altra banda del poble, que mena cap al Pont de la Balme, on hi ha un petit pas assegurat amb una cadena, que passem sense més complicacions, i ràpidament iniciem el descens fins arribar a la carretera de Val d’Isere on arribem amb un visitant inesperat, ja que al manillar porto una impressionant aranya que devia tenir la teranyina al bell mig de la baixada.

Seguim la carretera uns quants metres i de seguida trenquem a la dreta per la desviació de Tignes Les Brevieres. Aquest poble es troba enclotat al fons de la vall sota la gran barrera del Lac de Chevril. La sensació és impressionant sota la paret de formigó de la pressa que té una alçada de mes de 100 metres, desnivell que superem per una ampla i tranquil·la carretera.

Encara ens queda una bona estona! L’Etapa està acumulant força desnivell i durarà més del que ens pensàvem, i previsiblement, arribarem a l’hora de sopar.

Gorges de la DailleArribem a Tignes Les Boisses i seguim la carretera cap a Tignes Le Lac, fins a Le Lavachet, on trenquem a l’esquerra i pugem fins a les cases de la part alta, on agafem el sender que ens porta cap les Gorges de la Daille, un dels passos compromesos de la travessa. Comencen a pesar les cames.

El sender que baixa cap al llac és força tècnic i divertit, amb moltes traces dels freeriders. l’Anem seguint fins a les gorges. El pas de les gorges es fa per un camí excavat a la roca sobre el riu Iseran que encara que és una mica compromès, es passa sense complicacions amb l’ajut de les cadenes que hi ha a la roca. l’Enrique ens deixa a tots ben impressionats passant sobre la bicicleta llocs que la resta tot just fem a peu.

Finalment arribem a les primeres cases de Val d’Isere quan comença a fer-se fosc. Portem set hores de travessa i arribem a l’hotel cansats però contents, desprès d’una etapa que és de les més boniques fins ara.

L’Hotel està mig buit. A finals d’agost Val d’Isere és un lloc tranquil, doncs els turistes habituals, francesos, holandesos i anglesos, ja han tornat cap a casa i encara falta molt per a la temporada d’esquí. Es respira una tranquil·litat i una calma que res tenen a veure amb el brogit dels moments culminants de l’hivern.

Estem morts de gana. Al restaurant La Montagne prenem una excel·lent pasta amb la que recuperem forces. Som a prop del final d’aquesta primera part de la travessa. Els dies han passat ràpid i no ens hauria importat seguir uns dies més. El grup és compacte i ben avingut, i això fa que haguem gaudit amb intensitat de les etapes.

Per desacarregar el track: Etapa 8 - Bourg Saint Maurice - Val d'Isere

GR 5 - Etapa 7 - Le Bersend - Bourg St. Maurice

Portem dos dies d’etapes tranquil·les, però avui recuperem de nou l’alta muntanya. Aquesta Gîte és sense cap mena de dubte el millor lloc on hem dormit fins ara. La mestressa ha estat atenta, i ho continua estant amb l’esmorzar.

Sortim de Le Bersend, per la pista que porta cap al Col du Pré. Tenim un cert dubte de si seguir la pista del fons de la vall, que es la que te els senyals del GR, o una que surt del centre del poble en direcció ascendent, que és la correcta. En realitat la bona és molt evident, però en veure la que es dirigeix cap al fons de la vall amb indicacions del GR, hem tingut moments de confusió, perquè les indicacions que des de Le Bersend menen al Col du Pré ho fan pel camí dels vianants, que es retroba amb la nostra pista mes amunt.

Comencem l’ascensió per la pista, que és ampla i està en bon estat. Fa calor i el sol apreta. Aviat les rampes són més fortes i anem fent una successió de revolts, fins a trobar una petita pista que puja des d’Arêches, que agafem cap a l’esquerra i planejant arribem al Col, on hi ha una vista estupenda. Al fons veiem el Montblanc cobert per la calima; als nostres peus el Lac du Roselend, que es una presa artificial, i la carretera que puja cap el Cornet de Roselend, i davant nostre, en direcció sud est, s’alça la inconfusible silueta del Pierre Menta, cap a on ens dirigim.

Continuem en direcció cap el llac per una petita carretera fins arribar a un aparcament. Allí seguim la pista en direcció sud i ens endinsem a la vall cap a Trèicol, un petit conjunt de granges. Seguim les indicacions del Chalet de Coin que veiem a sobre nostre.

Aviat la pista puja amb fortes rampes flanquejant la muntanya. Passem granges aïllades i arribem al Chalet de Coin on, tot i ésser una granja precària, serveixen menjar i beure.

En aquest punt s’acaba la pista. Veiem el coll al fons, però caldrà empènyer de valent per a arribar-hi. És el punt culminant de l’etapa. Tot just un quilòmetre després del Chalet comencem a empènyer. Anem per prats de pastura alpina on sentim la remor de les vaques i els xiulets de les marmotes. L’aire ja és més fresc, cosa que és d’agrair a l’hora d’empènyer.

Com més a la vora estem, més verticals veiem les darreres rampes. El camí es molt estret i costa en alguns moments empènyer, maniobrar la bici i, alhora, no relliscar. No es tracta de passos compromesos, però sí que es fan de mal pujar empenyent la bici.

En Josep pateix en aquestes pujades a causa del vertigen, però ho supera amb bon humor, com sempre. Entre tots li donem un cop de ma a la part final.

Pujant les rampes finals del Col de CoinAl Coll de Coin (2.398 m.), la vista és impagable malgrat la calima. A la vessant nord tenim el Pierre Menta (2.714 m.) i, al fons, el llac de Roselend i el Montblanc mig amagat per la calima. Cap al sud, s’obre l’àmplia vall de l’Iseran, mig amagada per la calima. Avui ja fa calor de debò. Tenim davant nostre la Haute Tarentaise, on hi ha algunes de les millors estacions d’esquí dels Alps i el Parc Nacional de la Vanoise, que vorejarem en els propers dies.

Recuperem forces al refugi de Le Coire, que es troba sota el coll, i on comença la pista que ens porta cap a Bourg Saint Maurice. El descens és llarg i divertit, de 24 quilòmetres. El guarda ens aconsella que no agafem la pista, sinó que baixem seguim l’antic camí, que és més trialer i no trobarem cotxes. A estones el camí està malmès, però s’ho val.

Retrobem la pista, passem Laval, i seguim baixant per la pista asfaltada, fins que, després de travessar el riu, agafem una pista a l’esquerra que s’endinsa al bosc. Remuntem una mica fins una cruïlla que agafem a la dreta en sentit descendent, seguint les indicacions de Granier, i arribem a una petita pista asfaltada que ens mena a la Bergerie, on seguim la D86 durant 11 quilòmetres fins arribar a Bourg Saint Maurice, flanquejant a una certa alçada la vall de l’Iseran.

Els darrers quilòmetres, els fem per una ampla carretera i son vertiginosos. Ens instal·lem al Relais de la Vanoise, senzill hotel gestionat per una simpàtica parella al peu de la transitada carretera de Val d’Isere.

Fa molta calor i gairebé ja enyorem el fred. Mentre ens estem recuperant, sentim un soroll fort. Acaba d’explotar la roda del darrere de la meva bici, que s’havia esquerdat a la trialera en sortir del refugi. No volem ni pensar el que hauria estat si s’hagués rebentat quan baixàvem embogits els darrers quilòmetres de l’etapa!

Anem a fer un volt per Bourg St. Maurice, capital de la regió de l’Haute Mauriene i vila força anodina. Pels carrers hi ha uns insuportables altaveus emetent música ambiental, fet horrorós. Vivim una època en que el silenci sembla que fa por.

Es tracta d’una vila que ho té tot i res, el que fa que li costi de trobar el seu lloc. És una important cruïlla de carreteres i en el passat era la primera vila després de passar el Col del Petit Sant Bernat. Ara tot hom hi passa i ningú s’hi atura. La vila va viure un petit moment d’esplendor quan els Jocs Olímpics d’hivern del 1992, en que l’arribada del TGV (a velocitat convencional) va donar un impuls a la vila. De fet encara ara es l’estació d’arribada d’aquells que van a esquiar amb TGV.

Per descarregar el track: Etapa 7 - Le Bersend - Bourg Saint Maurice

GR5 - Etapa 6 - Les Contamines - Le Bersend

Avui de nou és una etapa sense massa complicacions i relaxada. Deixarem enrere el país del Montblanc per entrar a la regió del Beaufortain, que està considerada una de les més boniques de la Savoia. De nou tenim un dia radiant. On ha quedat aquell mal temps dels primers dies? Esperem que ben lluny. Benvingut l’estiu, i que duri!

Sortim de Les Contamines pel camí que remunta per les pistes d’esquí al fons de la vall, en direcció al Col de Joly. A la dreta s’alça el Mont Joly, la cota més alta de l’estació i a la nostra esquerra, imponents, els Domes de Miage i el Tre la Tête. Al darrere, el Montblanc ens vigila.

En alguns moments, la pista té fortes rampes que superem amb esforç però, per sort, està en bon estat i arribem ràpidament al Col de Joly (1.989 m.), des d’on gaudim de l’esplèndida vista.

Diem adéu al Montblanc i iniciem una llarga baixada de més de 20 Qms. que ens portarà fins a Beaufort, indret amb una gran tradició ciclista, on comença el Col del Cornet de Roselend, un dels ports mítics del Tour. Baixem seguint les petites carreteres de la Vall i ens deixem portar sense gaire esforç fins a Beaufort.

Només ens queda una darrera dificultat, la pujada fins a Le Bersend, petit poblet situat a sobre de Beaufort, on farem nit a la Gîte La Cordée. Són 400 metres de desnivell en 4 quilòmetres en plena calor d’agost, el que fa que, malgrat la suavitat de l’etapa, ens costin una mica de passar.

La Gîte és senzilla i molt confortable, amb una mestressa ecològica militant, que mentre prenem un meravellós sopar de productes fets per ella, ens explica les seves aventures contra els transgènics, inclosa la crema de camps. És una “Faucher Volontaire d’OGM”, o al menys això diu l’adhesiu que porta al cotxe.

Ens explica que no és originaria de la regió, sinó que tant ella com el seu marit provenen de l’oest de França i es varen instal·lar a Le Bersend al 1990. Tot el que ens dóna són productes propis: llegums de l’hort, mel de producció pròpia, enciams, etc. També ens explica les dificultats de la seva iniciació a l’apicultura. Fins fa poc, també feia el pa, que ara fa una altra persona del poble. Tot això ajuda a que l’ambient a la Gîte sigui molt familiar. És el lloc més acollidor de tota la travessa.

Per descarregar el track: Etapa 6: Les Contamines - Le Bersend

GR 5 - Etapa 5 - Servoz - Les Contamines

El dia és clar i radiant. Avui fem una etapa de transició fins a les Contamines. És una etapa que es podria haver acumulat amb la següent, però preferim anar més tranquils per gaudir del massís del Montblanc que s’alça imponent davant nostre.

Sortim del poble i després de passar el riu, travessem les vies del tren, i seguim en direcció esquerra una pista paral·lela a la via, fins a arribar a una rotonda que ens permet travessar per sota la transitada autopista del Montblanc. Enfilem per una pista asfaltada en direcció cap a Vaudagne i, des d’allà, seguim les senyals del Col de Voza. Pugem entre el bosc travessant prats de pastures i arribem a Charousse, lloc bucòlic entre prats i avets. La vista del Montblanc és extraordinària.

Continuem pujant en direcció al Col de Voza. El camí aviat es converteix en un sender en forta pujada per on baixen els freeriders. Erròniament ens hem ficat en una pista de freeride, enlloc d’anar per una ruta més suau seguint la pista fins a Les Chavants i, des d’allà, en direcció al Col de Voza, però quan ens n’adonem fa massa estona que empenyem les bicis i decidim continuar corriol amunt.

Hem hagut d’empènyer gairebé mitja hora. L’avantatge és que hem anat per una ruta sense trànsit i hem guanyat ràpidament alçada. El sender torna a ésser ciclable, travessem les pistes d’esquí i arribem al Col de Voza (1.653 m.) on gaudim de la immensitat del massís del Montblanc. Ens asseiem a gaudir de la vista a l’estació del tren del Montblanc envoltats de turistes.

Baixem per la pista cap a les Bettieres. Després de passar el poble, trenquem a l’esquera, seguint les senyals del GR. El camí va per l’altre costat de la Vall de Bionnassay, veiem davant nostre, a l’altre costat de la vall, el poble de Bionnassay. El GR segueix enganxat a l’imponent massís, que sentim sobre nostre vigilant. Tot i anar baixant, superem petits desnivells que van acumulant metres i fan de trencacames.

Arribem a Le Champel des d’on el camí baixa directe fins a la vall de Les Contamines. Travessem la carretera i seguim cap a Les Contamines per l’altra costat del riu. Anem seguint camins que voregen prats i passen per davant de petites granges.

Retrobem de nou la carretera quan al fons ja es veuen les primeres cases del poble, lloc on es troba l’Hotel Mont Joly, una mena de motel força agradable que es troba uns dos quilòmetres abans d’arribar al poble. Els propietaris són molt simpàtics i ens atenen amb cordialitat. El sopar és bo i cuidat.

Al vespre passen per Les Contamines els participants de la Marató del Montblanc, cursa que recorre a peu tot el perímetre del Montblanc. Es tracta d’una proba extenuant. Els animem i ens n’anem a dormir.

Per descarregar el track: Etapa 5: Servoz - Les Contamines

GR5 - Etapa 4 - Salvagny - Servoz

No és l’etapa més llarga de la travessa, però es pot considerar una de les etapes reines de la mateixa, doncs arribarem al país del Montblanc on, si el temps ens ho permet, les vistes seran espectaculars. Es tracta d’una etapa d’alta muntanya, on ens tocarà empènyer la bici força estona. Ens llevem d’hora, el dia és radiant però encara fresc. La Carme es queixa de les salsitxes indigestes i té por de no poder fer l’etapa, però amb els ànims de tots continua.

Arrenquem amb una curta pujada que s’agraeix tenint en compte la temperatura, però de seguida baixem cap al riu per la carretera ombrívola, estem gelats. La Carme pateix de nou de l’estómac. Li donem ànims de nou i continuem.

Ens apropem al sol, que per fi ens atrapa a la Cascade du Rouget. És tot un espectacle el joc de llums que fa el sol amb l’aigua pulveritzada. Seguim la pista i al cap de poc arribem al refugi de Le Lignon, on acaba l’asfalt. El GR s’endinsa al bosc, primer per una pista apta per a tot terrenys, però ben aviat es transforma en un corriol que s’enfila de valent. Ens esperen gairebé tres hores en que, amb l’excepció de pocs trams, haurem d’empènyer la bici.

Pugem la Montagne d’Anterne, camí del Col d’Anterne, una de les portes d’accés al país del Montblanc, empenyent les bicicletes. Comença a fer calor i el GR està força transitat, hi ha gent que puja i gent que baixa, també trobem els muls que serveixen el
Arribant al Refuge d’Anternerefugi d’Anterne, que es troba més amunt.

El camí és un no parar de gent i quan portem una hora d’ascensió arribem al Collet d’Anterne (1.786 m.), on la vista paga la pena. Davant nostre, imponent, el Cheval Blanc (2.832 m.) que fa frontera amb Suïssa. Tota la part alta té encara neu nova del mal temps dels darrers dies. Al nostre costat s’aixeca una enorme torre d’alta tensió, pintada de blanc i vermell, que des de la Gîte es veia minúscula a sobre nostre.

Ens endinsem en un pla envoltat de muntanyes, on es troba el Refugi d’Anterne, amb unes vistes espectaculars dels Rochers de Fiz, una llarga cresta que flanqueja la plana pel seu costat oest. Recuperem forces al refugi i ens preparem per continuar l’ascensió. Encara ens queden 400 metres de desnivell, poc ciclables, per arribar al coll.

A partir del refugi, el camí està menys fresat i pugem lentament empenyent les bicicletes, cadascú al seu ritme. Passem el llac d’Anterne i ja veiem el coll al fons, cada vegada queda menys, però costa d’arribar! El paisatge és completament alpí, amb el bestiar pasturant pel costat del llac. La remor de les esquelles i el bordar dels gossos es barreja amb el vent, una pura delícia. Iniciem la darrera pujada, ja més suau, on a estones podem muntar la bici esbufegant.


Per fi arribem al coll. Davant nostre admirem, majestuós, el massís del Montblanc en tota la seva immensitat. És un espectacle malgrat els núvols que el tapen parcialment. A estones es veu l’Aguille de Midi, a estones s’albira el cim. És una gran massa blanca que forma un espectacle superlatiu. Sota nostre es troba el refugi de Moëde d’Anterne, on comença de nou la pista. Ja som a la Vall de Saint Gervais.

De mica en mica arriba la resta del grup, cansats però contents per la recompensa. La Carme es queixa perquè no hem esperat prou per a reagrupar-nos pujant, però aviat se n’oblida davant d’aquest panorama immens. Recuperem forces i per un corriol trialer baixem ràpidament fins al refugi, on dinem. Des del refugi, i seguint la pista, fem el llarguíssim i divertit descens fins a Servoz, amb punxada de roda inclosa.

Arribem a l’Hotel des Gorges de la Diosaz, final d’etapa. Sopem al restaurant de l’Hotel, on són amabilíssims.

Per descarregar el track: Etapa 4 - Salvagny - Servoz

GR5 - Etapa 3 - Morzine - Salvagny

Per fi veiem el sol! És una gran notícia, i després de dos dies seguits de mal temps, ara podrem gaudir de les vistes. De tota manera, la mestressa de l’Hotel ens informa que a la tarda es poden reproduir les tempestes. Sembla que va arribant l’estiu.

L’etapa d’avui és de transició entre la llarga etapa d’ahir i la dura etapa que hem de fer demà. Acabarem a Salvagny, una comunitat de Sixt Fer à Cheval, població que deu el seu curiós nom a un imponent circ glacial que té forma de ferradura.

Inicialment volíem acabar l’etapa al refugi de Le Lignon, uns quilòmetres mes enllà de Salvagny, el que ens hauria permès fer l’etapa una mica més llarga, però està ple, i finalment ens allotgem a la Gîte d’Etape de Salvagny.

La ruta de Morzine a Salvagny la fem pel Col de la Golèse (1.677 m.), única dificultat del dia. Sortim de Morzine per la Vallée de la Manche seguint la pista d’esquí de fons a la dreta del torrent, fins arribar a una pista que segueix pel fons de la vall. Gaudim del sol i del paisatge bucòlic que formen els prats verds i les petites granges.

Arribem a un pont i enfilem en direcció a Vigny. La pista abandona el fons de la vall i s’enfila ràpidament. Hem de fer front a dures rampes de fins el 17%, tot i que són ciclables. Passem Vigny, que són dues petites granges de pastura, deixant darrere nostre la Vallée de la Manche.

Tot i les rampes, la pujada no és llarga. Arribem al coll, des d’on tenim una gran vista de la vall de Samoëns. També podem veure entre els núvols els cims, que tenen neu fresca del mal temps dels darrers dies. Després del mal temps, sens fa fins i tot estrany el poder gaudir d’aquestes vistes.

Baixem ràpidament per la pista, que en aquesta vessant està en molt mal estat. Es un descens divertit. Arribem a Les Moulins i seguim cap a Vallon d’en Bas pel mig de l’ampla vall glacial. Aprofitem els diferents camins que hi ha i que ens permeten evitar al màxim la carretera, fins arribar a les Gorges de Tines on no ens queda més remei que agafar-la durant poc més d’un quilòmetre.

A l’altre costat de les gorges es troba Sixt Fer a Cheval. Només travessar les gorges, deixem de nou la carretera i anem per petits camins fins a Salvagny, final d’etapa.

Hem arribat d’hora. Anem a dinar a Sixt Fer a Cheval i havent dinat, visitem l’imponent circ glacial en forma de ferradura amb petites geleres penjades i salts d’aigua. És un gran espectacle. A la vall encara es veuen els efectes dels aiguats que hi varen caure l’any 2003 i que varen provocar un gran allau de roques i aigua.

La Gîte es força precària, amb un aire de casa de colònies decadent. Sopem un menú poc encisador. A la Carme se li posen malament les horribles salsitxes que sopem. Ja ens ho recordarà sovint el dia següent.

Per descarregar el track: Etapa 3: Morzine - Salvagny

GR5 - Etapa 2 - Vacheresse - Morzine

En Guim ja filma de bon matí. Tota l’estona filma. No sé què farem amb tantes hores de filmació, i quan no filma, agafa la màquina de fotos i no para de retratar tot el que troba. Això ens permetrà tenir un bon record de la travessa.

Avui és una etapa llarga i amb un desnivell de gairebé 2.000 metres. De nou el dia s’aixeca carregat de núvols, pel que preveiem que ens mullarem i, de fet, la pluja arriba ben aviat, quan iniciem la primera pujada del dia, cap a Ubine.

Sortim de Vacheresse en direcció Le Villard. Anem per la petita carretera local que segueix la vall del riu Noire durant uns quatre quilòmetres, fins arribar a una cruïlla on girem a la dreta en direcció a Ubine per una carretera amb fortes rampes que arriben fins al 17% en alguns trams, sota una pluja constant.

A Ubine s’acaba la pista. Es tracta d’un petit llogarret situat a sota del Mont Chauffée, a 1.475 m. d’alçada, i on hi ha un refugi excursionista que dóna vida al poble, i una petita església del 1.615 amb molt encant. Les condicions de vida en aquest lloc són precàries, i costa imaginar com devien ésser fa 300 anys, amb llargs hiverns incomunicats del món exterior.

Afluixa una mica la pluja mentre sortim del poble seguint les senyals del GR en direcció sud oest, cap al Col de la Plagne (1.546 m.). En la seva primera part, el GR és ciclable, però ràpidament s’enfila i ens toca empènyer durant un estona. Arribem a una clariana del bosc on de nou podem muntar i arribem pedalant al coll, on trobem una pista apta per a vehicles tot terreny que seguim cap a l’esquerra en ràpid descens cap a Chapelle d’Abondance.

Estem entrant en el domini esquiable de les Portes du Soleil, del que forma part l’estació d’esquí de Vallée d’Abondance.

El temps ens dóna una treva. Ha parat de ploure, tot i que continua estant molt núvol. Arribem al fons de la vall i seguim la carretera D22 cap a l’esquerra. Anem esquivant el trànsit agafant camins que segueixen pel costat de la carretera fins a arribar a Passengué, poc abans de Chapelle d’Abondance, on girem a la dreta seguint les indicacions del Plan du Clou. De nou toca pujar.

Travessem el riu per un pont i després de deixar a la dreta una casa, enfilem un fort pendent que ens portarà fins a la carretera asfaltada que puja cap a la Plagne Joux. L’asfalt desapareix i anem guanyant alçada sobre la vall mentre travessem pistes d’esquí. Una vegada som dalt de l’estació turonegem fins a arribar a la Plagne Joux, granja situada a 1.395 m. habitada tot l’any, tot i que és d’una precarietat manifesta.

Les muntanyes que envolten el Lac des Plagnes sota la boiraLa pista inicia el descens cap al Lac des Plagnes, un petit llac artificial on farem l’avituallament. Passem grups de cases fins arribar a la carretera que s’enfila suaument cap al fons de la vall, enmig d’un paisatge imponent format per un circ glacial. A dalt de la muntanya es veuen refugis de pastura. La boira dóna un aire de recolliment, tot el paisatge és magnífic.

Degudament recuperades les forces al costat del llac des Plagnes, iniciem la darrera ascensió del dia cap al Col de Bassachaux (1.778 m.) per la pista que puja als Chalets de Lens (1.547m.). Fins als Chalets, la pista es troba en força bon estat, cosa que ens permet fer la pujada de manera còmoda, malgrat el desnivell i quilòmetres acumulats fins al moment.
Arribant als Chalets de LensPassats els Chalets, la pista puja de valent i està força malmesa. Finalment, arribem, cansats, a la carretera que va de Chapelle d’Abondance al Col de Bassachaux, que trobem després d’un quilòmetre d’asfalt. Al nostre davant tenim la vall que baixa cap a Morzine.

Des del coll seguim el GR, que deixem després d’uns 700 metres, per seguir a la dreta els recorreguts dels Freeriders, amb unes trialeres molt divertides, ràpides i plenes de fang, que ens porten fins Les Lindarets, lloc atapeït de turistes que es dediquen a comprar records i a fer-se fotografies amb cabres completament domesticades, que pasturen pel mig del poble. Perfectament evitable.


Arribant a Les Lindarets, portem diverses hores sense pluja, però el cel es torna d’un gris intens que no presagia res de bo. Al fons veiem una espessa cortina d’aigua que descarrega sobre Morzine. Ens tornem a posar els equips d’aigua i baixem la carretera el més ràpidament possible.


Abans d’arribar a Morzine, ens cau un veritable diluvi, i els quilòmetres semblen no passar mai. Arribem a l’hotel, quan comença a fer-se fosc, xops i cansats.

Ens allotgem a l’hotel Alpen Roc, que és molt agradable. Estem cansats de tanta aigua, però contents perquè ha estat una etapa exigent i bonica. La previsió diu que a partir d’avui millorarà, esperem que així sigui perquè fins ara, tot i que la travessa ens agrada, no hem pogut gaudir gaire del paisatge, i comencem a apropar-nos al cor dels Alps, on la vista paga la pena.

Recuperem forces i anem a sopar al centre de la vila, que està molt animat i amb un gran ambient de freeriders.

Per veure les imatges: http://picasaweb.google.es/boumaqueda/070821GR5VacheresseMorzine?feat=directlink
Per descarregar el track: Etapa 2 - Vacheresse - Morzine

GR5 - Etapa 1 - Evian - Vacheresse

El dia es lleva carregat de núvols. Aquesta primera etapa és relativament curta, només 28 quilòmetres. Sortim d’Evian en direcció est i anem a buscar la carretera D24, petita carretera local amb poc trànsit que s’enfila pels turons que voregen el llac Leman en la seva vessant francesa.

A Chéz Cachat girem a la dreta i de seguida arribem a Chéz les Vesins, on deixem l’asfalt i continuem per un camí amb indicacions de circuit BTT. Seguim els senyals a través d’un bosc exuberant. El camí s’enfila i en alguns trams hem de baixar i empènyer la bici. Fa xafogor i suem ja que, com que ha començat a ploure, hem d’anar amb les jaquetes posades.

Pujant les pistes del Pré RichardArribem al Col de Creusaz (1.175 m.). El dia ja està completament tancat i plou amb força. La pujada des d’Evian l’hem feta a bon ritme, però el temps fa que l’etapa es compliqui. El mal temps serà el nostre company per tot el que resta d’etapa.

Passem el poblet de Creusaz i baixem per una petita carretera local fins a Charmet, a la vall de Bernex, vall plena de petits llogarrets sense un nucli urbà central. Són poblets amb una economia rural, amb algun suport derivat del turisme. Sorprèn la forta olor d’estable i animals que fan els carrers, en comparació amb els pobles pirinencs, on la activitat tradicional pràcticament ha desaparegut.

Plou, plou, i no para de ploure. Seguim el fons de la vall en direcció cap a les pistes d’esquí de Bernex. Pugem primer per la pista asfaltada que aviat s’enfila de valent, i després seguim per pistes de terra que travessen sota els remuntadors. Passem el Pré Richard, granja de muntanya, des d’on ens enfilem per una forta pujada que, de fet, és una pista d’esquí, amb un pendent que, a estones, resulta poc ciclable.

Passem per sota del remuntador de Pré Richard i del de Pelluaz, fins arribar dalt del telecadira del Petit Combet, situat al Col du Combet, que amb els seus 1.617 m., és el punt més alt de l’etapa. Ens trobem just a sota de la Dent d’Oche (2.221 m.), imponent massa de roca que domina l’estació d’esquí, però que malauradament el mal temps no ens deixa veure.

Seguim els senyals del GR i agafem una trialera plena d’arrels molles travessant el bosc de l’Envers. Arribem al cap del telesquí de l’Arête, i encarem una forta baixada que s’endinsa al bosc deixant enrere les pistes d’esquí. Seguim els senyals del GR.

Arribem a una clariana on, entre la boira, s’intueix ja la vall de Vacheresse sota nostre. Som a les Grandes Heures, on agafem la pista. El descens fins a Vacheresse per la vall de Leschaux és vertiginós. Arribem a la Gîte La Ferme de Leschaux, que és on tenim previst fer nit i on ens esperen, frescos i secs, la Carme i en Guim.

Vacheresse està situat en una vall que puja des del llac Leman, molt a prop de la de la Vallée d’Abondance, cap on anirem demà. La Gîte és agradable, neta i endreçada. Ens recuperem amb una dutxa calenta i fem el manteniment de les bicicletes mentre apareixen espurnes de sol. Al fons veiem el llac Leman i durant una estona gaudim de les vistes.

La mestressa ens prepara un bon sopar que ens permet recuperar les energies.

070820 - GR5 - Evian - Vacheresse

Per veure les imatges: http://picasaweb.google.es/boumaqueda/070820GR5EvianVacheresse?feat=directlink
Per obtenir el track: GR5 - Etapa 1 - Evian - Vacheresse