Avui és la penúltima etapa d’aquesta primera part de la travessa. Entre avui i demà farem una gran volta fins a arribar a Modane per tal de vorejar el Parc National de la Vanoise, que no es pot travessar amb bici. Avui pujarem fins a Val d’Isere i demà travessarem a la Vall del Frejús pel Col de l’Iseran.
Abans de començar a pedalar hem de reparar la meva coberta que va quedar inservible ahir. Això ens fa sortir més tard del que hauríem volgut en un dia que es preveu que faci força calor.
Pujarem la vall de l’Iseran, flanquejant-la primer pel vessant sud i després pel nord, per a evitar la concorreguda carretera que puja cap a Val d’Isere. A diferència de les etapes anteriors, avui no travessarem cap coll, si be això no vol pas dir que sigui una etapa fàcil o amb menys desnivell acumulat.
Sortim en direcció sud oest i passem per darrere l’estació del tren i per sota el funival de Les Arcs i, després de travessar el riu per un petit pont, anem vorejant el riu, fins arribar a la carretera que puja a Les Arcs, que seguim en sentit ascendent durant uns 100 metres i girem a l’esquerra per un camí de terra que torna a retrobar el riu.
El camí s’endinsa al bosc, passem per una zona ombrívola i fresca fins arribar a la carretera de Le Bonneville, una petita carretera local sense trànsit, que anem seguint en direcció a Ste. Foy en Tarantaisse, que veiem davant nostre a l’altra banda de la Vall. Les vistes de la zona del petit Sant Bernat són majestuoses.
Travessem el pintoresc poble de Villeroger i en poca estona ja som a Ste. Foy, on travessem el més ràpid que podem la carretera i anem pujant en direcció cap les pistes d’esquí seguint petites carreteres veïnals. Anem guanyant alçada ràpidament, a vegades amb fortes rampes, i arribem a Bon Conseil (1.555 m.), zona residencial de l’estació d’esquí, on fem un avituallament perfectament servit, com durant tota la travessa, per en Guim.
Deixem enrere la zona mes poblada de la vall per una pista de terra en direcció cap a Le Monal, pintoresc poble d’alta muntanya amb vistes espectaculars sobre el parc nacional de la Vanoise. Davant nostre s’alcen, imponents el Mont Pourri (3.779) i la Dome Sache (3.601 m.) amb les seves geleres, que han sofert una important regressió en els darrers anys. El dia és radiant i estem envoltats de prats verds i florits. Contra tota previsió està resultant una de les etapes amb les vistes mes espectaculars.
Passem Le Monal i seguim en direcció Le Fenil, un altre lloc pintoresc format per un grup de granges immutables al pas del temps, amb les seves latrines que encara estan dempeus. En aquest punt, la vista és fins i tot més impressionant. Veiem els salts d’aigua i les altes muntanyes davant nostre i, malgrat que som a l’altre costat de la vall, el soroll de l’aigua se sent netament. No ens cansem de mirar aquest immens paisatge.
Seguim la pista, ara de baixada, i a una corba ens endinsem pel camí que porta a Le Biolley, petit conjunt de cases abandonades, que actualment només serveixen com a graner i com a lloc per a desar els ruscs de les abelles. Els carrerons del lloc són estrets i tot just hi passa una persona entre les cases amb els seus gruixuts murs de pedra.
Abans de començar a pedalar hem de reparar la meva coberta que va quedar inservible ahir. Això ens fa sortir més tard del que hauríem volgut en un dia que es preveu que faci força calor.
Pujarem la vall de l’Iseran, flanquejant-la primer pel vessant sud i després pel nord, per a evitar la concorreguda carretera que puja cap a Val d’Isere. A diferència de les etapes anteriors, avui no travessarem cap coll, si be això no vol pas dir que sigui una etapa fàcil o amb menys desnivell acumulat.
Sortim en direcció sud oest i passem per darrere l’estació del tren i per sota el funival de Les Arcs i, després de travessar el riu per un petit pont, anem vorejant el riu, fins arribar a la carretera que puja a Les Arcs, que seguim en sentit ascendent durant uns 100 metres i girem a l’esquerra per un camí de terra que torna a retrobar el riu.
El camí s’endinsa al bosc, passem per una zona ombrívola i fresca fins arribar a la carretera de Le Bonneville, una petita carretera local sense trànsit, que anem seguint en direcció a Ste. Foy en Tarantaisse, que veiem davant nostre a l’altra banda de la Vall. Les vistes de la zona del petit Sant Bernat són majestuoses.
Travessem el pintoresc poble de Villeroger i en poca estona ja som a Ste. Foy, on travessem el més ràpid que podem la carretera i anem pujant en direcció cap les pistes d’esquí seguint petites carreteres veïnals. Anem guanyant alçada ràpidament, a vegades amb fortes rampes, i arribem a Bon Conseil (1.555 m.), zona residencial de l’estació d’esquí, on fem un avituallament perfectament servit, com durant tota la travessa, per en Guim.
Deixem enrere la zona mes poblada de la vall per una pista de terra en direcció cap a Le Monal, pintoresc poble d’alta muntanya amb vistes espectaculars sobre el parc nacional de la Vanoise. Davant nostre s’alcen, imponents el Mont Pourri (3.779) i la Dome Sache (3.601 m.) amb les seves geleres, que han sofert una important regressió en els darrers anys. El dia és radiant i estem envoltats de prats verds i florits. Contra tota previsió està resultant una de les etapes amb les vistes mes espectaculars.
Passem Le Monal i seguim en direcció Le Fenil, un altre lloc pintoresc format per un grup de granges immutables al pas del temps, amb les seves latrines que encara estan dempeus. En aquest punt, la vista és fins i tot més impressionant. Veiem els salts d’aigua i les altes muntanyes davant nostre i, malgrat que som a l’altre costat de la vall, el soroll de l’aigua se sent netament. No ens cansem de mirar aquest immens paisatge.
Seguim la pista, ara de baixada, i a una corba ens endinsem pel camí que porta a Le Biolley, petit conjunt de cases abandonades, que actualment només serveixen com a graner i com a lloc per a desar els ruscs de les abelles. Els carrerons del lloc són estrets i tot just hi passa una persona entre les cases amb els seus gruixuts murs de pedra.
Ens costa una mica trobar la continuació de la ruta, un corriol amagat a l’altra banda del poble, que mena cap al Pont de la Balme, on hi ha un petit pas assegurat amb una cadena, que passem sense més complicacions, i ràpidament iniciem el descens fins arribar a la carretera de Val d’Isere on arribem amb un visitant inesperat, ja que al manillar porto una impressionant aranya que devia tenir la teranyina al bell mig de la baixada.
Seguim la carretera uns quants metres i de seguida trenquem a la dreta per la desviació de Tignes Les Brevieres. Aquest poble es troba enclotat al fons de la vall sota la gran barrera del Lac de Chevril. La sensació és impressionant sota la paret de formigó de la pressa que té una alçada de mes de 100 metres, desnivell que superem per una ampla i tranquil·la carretera.
Encara ens queda una bona estona! L’Etapa està acumulant força desnivell i durarà més del que ens pensàvem, i previsiblement, arribarem a l’hora de sopar.
Gorges de la DailleArribem a Tignes Les Boisses i seguim la carretera cap a Tignes Le Lac, fins a Le Lavachet, on trenquem a l’esquerra i pugem fins a les cases de la part alta, on agafem el sender que ens porta cap les Gorges de la Daille, un dels passos compromesos de la travessa. Comencen a pesar les cames.
El sender que baixa cap al llac és força tècnic i divertit, amb moltes traces dels freeriders. l’Anem seguint fins a les gorges. El pas de les gorges es fa per un camí excavat a la roca sobre el riu Iseran que encara que és una mica compromès, es passa sense complicacions amb l’ajut de les cadenes que hi ha a la roca. l’Enrique ens deixa a tots ben impressionats passant sobre la bicicleta llocs que la resta tot just fem a peu.
Finalment arribem a les primeres cases de Val d’Isere quan comença a fer-se fosc. Portem set hores de travessa i arribem a l’hotel cansats però contents, desprès d’una etapa que és de les més boniques fins ara.
L’Hotel està mig buit. A finals d’agost Val d’Isere és un lloc tranquil, doncs els turistes habituals, francesos, holandesos i anglesos, ja han tornat cap a casa i encara falta molt per a la temporada d’esquí. Es respira una tranquil·litat i una calma que res tenen a veure amb el brogit dels moments culminants de l’hivern.
Estem morts de gana. Al restaurant La Montagne prenem una excel·lent pasta amb la que recuperem forces. Som a prop del final d’aquesta primera part de la travessa. Els dies han passat ràpid i no ens hauria importat seguir uns dies més. El grup és compacte i ben avingut, i això fa que haguem gaudit amb intensitat de les etapes.
Seguim la carretera uns quants metres i de seguida trenquem a la dreta per la desviació de Tignes Les Brevieres. Aquest poble es troba enclotat al fons de la vall sota la gran barrera del Lac de Chevril. La sensació és impressionant sota la paret de formigó de la pressa que té una alçada de mes de 100 metres, desnivell que superem per una ampla i tranquil·la carretera.
Encara ens queda una bona estona! L’Etapa està acumulant força desnivell i durarà més del que ens pensàvem, i previsiblement, arribarem a l’hora de sopar.
Gorges de la DailleArribem a Tignes Les Boisses i seguim la carretera cap a Tignes Le Lac, fins a Le Lavachet, on trenquem a l’esquerra i pugem fins a les cases de la part alta, on agafem el sender que ens porta cap les Gorges de la Daille, un dels passos compromesos de la travessa. Comencen a pesar les cames.
El sender que baixa cap al llac és força tècnic i divertit, amb moltes traces dels freeriders. l’Anem seguint fins a les gorges. El pas de les gorges es fa per un camí excavat a la roca sobre el riu Iseran que encara que és una mica compromès, es passa sense complicacions amb l’ajut de les cadenes que hi ha a la roca. l’Enrique ens deixa a tots ben impressionats passant sobre la bicicleta llocs que la resta tot just fem a peu.
Finalment arribem a les primeres cases de Val d’Isere quan comença a fer-se fosc. Portem set hores de travessa i arribem a l’hotel cansats però contents, desprès d’una etapa que és de les més boniques fins ara.
L’Hotel està mig buit. A finals d’agost Val d’Isere és un lloc tranquil, doncs els turistes habituals, francesos, holandesos i anglesos, ja han tornat cap a casa i encara falta molt per a la temporada d’esquí. Es respira una tranquil·litat i una calma que res tenen a veure amb el brogit dels moments culminants de l’hivern.
Estem morts de gana. Al restaurant La Montagne prenem una excel·lent pasta amb la que recuperem forces. Som a prop del final d’aquesta primera part de la travessa. Els dies han passat ràpid i no ens hauria importat seguir uns dies més. El grup és compacte i ben avingut, i això fa que haguem gaudit amb intensitat de les etapes.
Per desacarregar el track: Etapa 8 - Bourg Saint Maurice - Val d'Isere
Enviar a un amic
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada