dimarts, 21 d’agost del 2007

GR5 - Etapa 2 - Vacheresse - Morzine


En Guim ja filma de bon matí. Tota l’estona filma. No sé què farem amb tantes hores de filmació, i quan no filma, agafa la màquina de fotos i no para de retratar tot el que troba. Això ens permetrà tenir un bon record de la travessa.

Avui és una etapa llarga i amb un desnivell de gairebé 2.000 metres. De nou el dia s’aixeca carregat de núvols, pel que preveiem que ens mullarem i, de fet, la pluja arriba ben aviat, quan iniciem la primera pujada del dia, cap a Ubine.

Sortim de Vacheresse en direcció Le Villard. Anem per la petita carretera local que segueix la vall del riu Noire durant uns quatre quilòmetres, fins arribar a una cruïlla on girem a la dreta en direcció a Ubine per una carretera amb fortes rampes que arriben fins al 17% en alguns trams, sota una pluja constant.

A Ubine s’acaba la pista. Es tracta d’un petit llogarret situat a sota del Mont Chauffée, a 1.475 m. d’alçada, i on hi ha un refugi excursionista que dóna vida al poble, i una petita església del 1.615 amb molt encant. Les condicions de vida en aquest lloc són precàries, i costa imaginar com devien ésser fa 300 anys, amb llargs hiverns incomunicats del món exterior.

Afluixa una mica la pluja mentre sortim del poble seguint les senyals del GR en direcció sud oest, cap al Col de la Plagne (1.546 m.). En la seva primera part, el GR és ciclable, però ràpidament s’enfila i ens toca empènyer durant un estona. Arribem a una clariana del bosc on de nou podem muntar i arribem pedalant al coll, on trobem una pista apta per a vehicles tot terreny que seguim cap a l’esquerra en ràpid descens cap a Chapelle d’Abondance.

Estem entrant en el domini esquiable de les Portes du Soleil, del que forma part l’estació d’esquí de Vallée d’Abondance.

El temps ens dóna una treva. Ha parat de ploure, tot i que continua estant molt núvol. Arribem al fons de la vall i seguim la carretera D22 cap a l’esquerra. Anem esquivant el trànsit agafant camins que segueixen pel costat de la carretera fins a arribar a Passengué, poc abans de Chapelle d’Abondance, on girem a la dreta seguint les indicacions del Plan du Clou. De nou toca pujar.

Travessem el riu per un pont i després de deixar a la dreta una casa, enfilem un fort pendent que ens portarà fins a la carretera asfaltada que puja cap a la Plagne Joux. L’asfalt desapareix i anem guanyant alçada sobre la vall mentre travessem pistes d’esquí. Una vegada som dalt de l’estació turonegem fins a arribar a la Plagne Joux, granja situada a 1.395 m. habitada tot l’any, tot i que és d’una precarietat manifesta.

Les muntanyes que envolten el Lac des Plagnes sota la boiraLa pista inicia el descens cap al Lac des Plagnes, un petit llac artificial on farem l’avituallament. Passem grups de cases fins arribar a la carretera que s’enfila suaument cap al fons de la vall, enmig d’un paisatge imponent format per un circ glacial. A dalt de la muntanya es veuen refugis de pastura. La boira dóna un aire de recolliment, tot el paisatge és magnífic.

Degudament recuperades les forces al costat del llac des Plagnes, iniciem la darrera ascensió del dia cap al Col de Bassachaux (1.778 m.) per la pista que puja als Chalets de Lens (1.547m.). Fins als Chalets, la pista es troba en força bon estat, cosa que ens permet fer la pujada de manera còmoda, malgrat el desnivell i quilòmetres acumulats fins al moment.
Arribant als Chalets de LensPassats els Chalets, la pista puja de valent i està força malmesa. Finalment, arribem, cansats, a la carretera que va de Chapelle d’Abondance al Col de Bassachaux, que trobem després d’un quilòmetre d’asfalt. Al nostre davant tenim la vall que baixa cap a Morzine.

Des del coll seguim el GR, que deixem després d’uns 700 metres, per seguir a la dreta els recorreguts dels Freeriders, amb unes trialeres molt divertides, ràpides i plenes de fang, que ens porten fins Les Lindarets, lloc atapeït de turistes que es dediquen a comprar records i a fer-se fotografies amb cabres completament domesticades, que pasturen pel mig del poble. Perfectament evitable.


Arribant a Les Lindarets, portem diverses hores sense pluja, però el cel es torna d’un gris intens que no presagia res de bo. Al fons veiem una espessa cortina d’aigua que descarrega sobre Morzine. Ens tornem a posar els equips d’aigua i baixem la carretera el més ràpidament possible.


Abans d’arribar a Morzine, ens cau un veritable diluvi, i els quilòmetres semblen no passar mai. Arribem a l’hotel, quan comença a fer-se fosc, xops i cansats.

Ens allotgem a l’hotel Alpen Roc, que és molt agradable. Estem cansats de tanta aigua, però contents perquè ha estat una etapa exigent i bonica. La previsió diu que a partir d’avui millorarà, esperem que així sigui perquè fins ara, tot i que la travessa ens agrada, no hem pogut gaudir gaire del paisatge, i comencem a apropar-nos al cor dels Alps, on la vista paga la pena.

Recuperem forces i anem a sopar al centre de la vila, que està molt animat i amb un gran ambient de freeriders.