Portem dos dies d’etapes tranquil·les, però avui recuperem de nou l’alta muntanya. Aquesta Gîte és sense cap mena de dubte el millor lloc on hem dormit fins ara. La mestressa ha estat atenta, i ho continua estant amb l’esmorzar.
Sortim de Le Bersend, per la pista que porta cap al Col du Pré. Tenim un cert dubte de si seguir la pista del fons de la vall, que es la que te els senyals del GR, o una que surt del centre del poble en direcció ascendent, qu
e és la correcta. En realitat la bona és molt evident, però en veure la que es dirigeix cap al fons de la vall amb indicacions del GR, hem tingut moments de confusió, perquè les indicacions que des de Le Bersend menen al Col du Pré ho fan pel camí dels vianants, que es retroba amb la nostra pista mes amunt.
Sortim de Le Bersend, per la pista que porta cap al Col du Pré. Tenim un cert dubte de si seguir la pista del fons de la vall, que es la que te els senyals del GR, o una que surt del centre del poble en direcció ascendent, qu
e és la correcta. En realitat la bona és molt evident, però en veure la que es dirigeix cap al fons de la vall amb indicacions del GR, hem tingut moments de confusió, perquè les indicacions que des de Le Bersend menen al Col du Pré ho fan pel camí dels vianants, que es retroba amb la nostra pista mes amunt.Comencem l’ascensió per la pista, que és ampla i està en bon estat. Fa calor i el sol apreta. Aviat les rampes són més fortes i anem fent una successió de revolts, fins a trobar una petita pista que puja des d’Arêches, que agafem cap a l’esquerra i planejant arribem al Col, on hi ha una vista estupenda. Al fons veiem el Montblanc cobert per la calima; als nostres peus el Lac du Roselend, que es una presa artificial, i la carretera que puja cap el Cornet de Roselend, i davant nostre, en direcció sud est, s’alça la inconfusible silueta del Pierre Menta, cap a on ens dirigim.
Continuem en direcció cap el llac per una petita carretera fins arribar a un aparcament. Allí seguim la pista en direcció sud i ens endinsem a la vall cap a Trèicol, un petit conjunt de granges. Seguim les indicacions del Chalet de Coin que veiem a sobre nostre.
Aviat la pista puja amb fortes rampes flanquejant la muntanya. Passem granges aïllades i arribem al Chalet de Coin on, tot i ésser una granja precària, serveixen menjar i beure.
En aquest punt s’acaba la pista. Veiem el coll al fons, però caldrà empènyer de valent per a arribar-hi. És el punt culminant de l’etapa. Tot just un quilòmetre després del Chalet comencem a empènyer. Anem per prats de pastura alpina on sentim la remor de les vaques i els xiulets de les marmotes. L’aire ja és més fresc, cosa que és d’agrair a l’hora d’empènyer.
Com més a la vora estem, més verticals veiem les darreres rampes. El camí es molt estret i costa en alguns moments empènyer, maniobrar la bici i, alhora, no relliscar. No es tracta de passos compromesos, però sí que es fan de mal pujar empenyent la bici.
Continuem en direcció cap el llac per una petita carretera fins arribar a un aparcament. Allí seguim la pista en direcció sud i ens endinsem a la vall cap a Trèicol, un petit conjunt de granges. Seguim les indicacions del Chalet de Coin que veiem a sobre nostre.
Aviat la pista puja amb fortes rampes flanquejant la muntanya. Passem granges aïllades i arribem al Chalet de Coin on, tot i ésser una granja precària, serveixen menjar i beure.
En aquest punt s’acaba la pista. Veiem el coll al fons, però caldrà empènyer de valent per a arribar-hi. És el punt culminant de l’etapa. Tot just un quilòmetre després del Chalet comencem a empènyer. Anem per prats de pastura alpina on sentim la remor de les vaques i els xiulets de les marmotes. L’aire ja és més fresc, cosa que és d’agrair a l’hora d’empènyer.
Com més a la vora estem, més verticals veiem les darreres rampes. El camí es molt estret i costa en alguns moments empènyer, maniobrar la bici i, alhora, no relliscar. No es tracta de passos compromesos, però sí que es fan de mal pujar empenyent la bici.
En Josep pateix en aquestes pujades a causa del vertigen, però ho supera amb bon humor, com sempre. Entre tots li donem un cop de ma a la part final.
Pujant les rampes finals del Col de CoinAl Coll de Coin (2.398 m.), la vista és impagable malgrat la calima. A la vessant nord tenim el Pierre Menta (2.714 m.) i, al fons, el llac de Roselend i el Montblanc mig amagat per la calima. Cap al sud, s’obre l’àmplia vall de l’Iseran, mig amagada per la calima. Avui ja fa calor de debò. Tenim davant nostre la Haute Tarentaise, on hi ha algunes de les millors estacions d’esquí dels Alps i el Parc Nacional de la Vanoise, que vorejarem en els propers dies.
Recuperem forces al refugi de Le Coire, que es troba sota el coll, i on comença la pista que ens porta cap a Bourg Saint Maurice. El descens és llarg i divertit, de 24 quilòmetres. El guarda ens aconsella que no agafem la pista, sinó que baixem seguim l’antic camí, que és més trialer i no trobarem cotxes. A estones el camí està malmès, però s’ho val.
Retrobem la pista, passem Laval, i seguim baixant per la pista asfaltada, fins que, després de travessar el riu, agafem una pista a l’esquerra que s’endinsa al bosc. Remuntem una mica fins una cruïlla que agafem a la dreta en sentit descendent, seguint les indicacions de Granier, i arribem a una petita pista asfaltada que ens mena a la Bergerie, on seguim la D86 durant 11 quilòmetres fins arribar a Bourg Saint Maurice, flanquejant a una certa alçada la vall de l’Iseran.
Els darrers quilòmetres, els fem per una ampla carretera i son vertiginosos. Ens instal·lem al Relais de la Vanoise, senzill hotel gestionat per una simpàtica parella al peu de la transitada carretera de Val d’Isere.
Fa molta calor i gairebé ja enyorem el fred. Mentre ens estem recuperant, sentim un soroll fort. Acaba d’explotar la roda del darrere de la meva bici, que s’havia esquerdat a la trialera en sortir del refugi. No volem ni pensar el que hauria estat si s’hagués rebentat quan baixàvem embogits els darrers quilòmetres de l’etapa!
Anem a fer un volt per Bourg St. Maurice, capital de la regió de l’Haute Mauriene i vila força anodina. Pels carrers hi ha uns insuportables altaveus emetent música ambiental, fet horrorós. Vivim una època en que el silenci sembla que fa por.
Pujant les rampes finals del Col de CoinAl Coll de Coin (2.398 m.), la vista és impagable malgrat la calima. A la vessant nord tenim el Pierre Menta (2.714 m.) i, al fons, el llac de Roselend i el Montblanc mig amagat per la calima. Cap al sud, s’obre l’àmplia vall de l’Iseran, mig amagada per la calima. Avui ja fa calor de debò. Tenim davant nostre la Haute Tarentaise, on hi ha algunes de les millors estacions d’esquí dels Alps i el Parc Nacional de la Vanoise, que vorejarem en els propers dies.
Recuperem forces al refugi de Le Coire, que es troba sota el coll, i on comença la pista que ens porta cap a Bourg Saint Maurice. El descens és llarg i divertit, de 24 quilòmetres. El guarda ens aconsella que no agafem la pista, sinó que baixem seguim l’antic camí, que és més trialer i no trobarem cotxes. A estones el camí està malmès, però s’ho val.
Retrobem la pista, passem Laval, i seguim baixant per la pista asfaltada, fins que, després de travessar el riu, agafem una pista a l’esquerra que s’endinsa al bosc. Remuntem una mica fins una cruïlla que agafem a la dreta en sentit descendent, seguint les indicacions de Granier, i arribem a una petita pista asfaltada que ens mena a la Bergerie, on seguim la D86 durant 11 quilòmetres fins arribar a Bourg Saint Maurice, flanquejant a una certa alçada la vall de l’Iseran.
Els darrers quilòmetres, els fem per una ampla carretera i son vertiginosos. Ens instal·lem al Relais de la Vanoise, senzill hotel gestionat per una simpàtica parella al peu de la transitada carretera de Val d’Isere.
Fa molta calor i gairebé ja enyorem el fred. Mentre ens estem recuperant, sentim un soroll fort. Acaba d’explotar la roda del darrere de la meva bici, que s’havia esquerdat a la trialera en sortir del refugi. No volem ni pensar el que hauria estat si s’hagués rebentat quan baixàvem embogits els darrers quilòmetres de l’etapa!
Anem a fer un volt per Bourg St. Maurice, capital de la regió de l’Haute Mauriene i vila força anodina. Pels carrers hi ha uns insuportables altaveus emetent música ambiental, fet horrorós. Vivim una època en que el silenci sembla que fa por.
Es tracta d’una vila que ho té tot i res, el que fa que li costi de trobar el seu lloc. És una important cruïlla de carreteres i en el passat era la primera vila després de passar el Col del Petit Sant Bernat. Ara tot hom hi passa i ningú s’hi atura. La vila va viure un petit moment d’esplendor quan els Jocs Olímpics d’hivern del 1992, en que l’arribada del TGV (a velocitat convencional) va donar un impuls a la vila. De fet encara ara es l’estació d’arribada d’aquells que van a esquiar amb TGV.
Per descarregar el track: Etapa 7 - Le Bersend - Bourg Saint Maurice
Enviar a un amic
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada