Per fi veiem el sol! És una gran notícia, i després de dos dies seguits de mal temps, ara podrem gaudir de les vistes. De tota manera, la mestressa de l’Hotel ens informa que a la tarda es poden reproduir les tempestes. Sembla que va arribant l’estiu.
L’etapa d’avui és de transició entre la llarga etapa d’ahir i la dura etapa que hem de fer demà. Acabarem a Salvagny, una comunitat de Sixt Fer à Cheval, població que deu el seu curiós nom a un imponent circ glacial que té forma de ferradura.
Inicialment volíem acabar l’etapa al refugi de Le Lignon, uns quilòmetres mes enllà de Salvagny, el que ens hauria permès fer l’etapa una mica més llarga, però està ple, i finalment ens allotgem a la Gîte
d’Etape de Salvagny.
La ruta de Morzine a Salvagny la fem pel Col de la Golèse (1.677 m.), única dificultat del dia. Sortim de Morzine per la Vallée de la Manche seguint la pista d’esquí de fons a la dreta del torrent, fins arribar a una pista que segueix pel fons de la vall. Gaudim del sol i del paisatge bucòlic que formen els prats verds i les petites granges.
Arribem a un pont i enfilem en direcció a Vigny. La pista abandona el fons de la vall i s’enfila ràpidament. Hem de fer front a dures rampes de fins el 17%, tot i que són ciclables. Passem Vigny, que són dues petites granges de pastura, deixant darrere nostre la Vallée de la Manche.
Tot i les rampes, la pujada no és llarga. Arribem al coll, des d’on tenim una gran vista de la vall de Samoëns. També podem veure entre els núvols els cims, que tenen neu fresca del mal temps dels darrers dies. Després del mal temps, sens fa fins i tot estrany el poder gaudir d’aquestes vistes.
Baixem ràpidament per la pista, que en aquesta vessant està en molt mal estat. Es un descens divertit. Arribem a Les Moulins i seguim cap a Vallon d’en Bas pel mig de l’ampla vall glacial. Aprofitem els diferents camins que hi ha i que ens permeten evitar al màxim la carretera, fins arribar a les Gorges de Tines on no ens queda més remei que agafar-la durant poc més d’un quilòmetre.
A l’altre costat de les gorges es troba Sixt Fer a Cheval. Només travessar les gorges, deixem de nou la carretera i anem per petits camins fins a Salvagny, final d’etapa.
Hem arribat d’hora. Anem a dinar a Sixt Fer a Cheval i havent dinat, visitem l’imponent circ glacial en forma de ferradura amb petites geleres penjades i salts d’aigua. És un gran espectacle. A la vall encara es veuen els efectes dels aiguats que hi varen caure l’any 2003 i que varen provocar un gran allau de roques i aigua.
La Gîte es força precària, amb un aire de casa de colònies decadent. Sopem un menú poc encisador. A la Carme se li posen malament les horribles salsitxes que sopem. Ja ens ho recordarà sovint el dia següent.
L’etapa d’avui és de transició entre la llarga etapa d’ahir i la dura etapa que hem de fer demà. Acabarem a Salvagny, una comunitat de Sixt Fer à Cheval, població que deu el seu curiós nom a un imponent circ glacial que té forma de ferradura.
Inicialment volíem acabar l’etapa al refugi de Le Lignon, uns quilòmetres mes enllà de Salvagny, el que ens hauria permès fer l’etapa una mica més llarga, però està ple, i finalment ens allotgem a la Gîte
d’Etape de Salvagny.La ruta de Morzine a Salvagny la fem pel Col de la Golèse (1.677 m.), única dificultat del dia. Sortim de Morzine per la Vallée de la Manche seguint la pista d’esquí de fons a la dreta del torrent, fins arribar a una pista que segueix pel fons de la vall. Gaudim del sol i del paisatge bucòlic que formen els prats verds i les petites granges.
Arribem a un pont i enfilem en direcció a Vigny. La pista abandona el fons de la vall i s’enfila ràpidament. Hem de fer front a dures rampes de fins el 17%, tot i que són ciclables. Passem Vigny, que són dues petites granges de pastura, deixant darrere nostre la Vallée de la Manche.
Tot i les rampes, la pujada no és llarga. Arribem al coll, des d’on tenim una gran vista de la vall de Samoëns. També podem veure entre els núvols els cims, que tenen neu fresca del mal temps dels darrers dies. Després del mal temps, sens fa fins i tot estrany el poder gaudir d’aquestes vistes.
Baixem ràpidament per la pista, que en aquesta vessant està en molt mal estat. Es un descens divertit. Arribem a Les Moulins i seguim cap a Vallon d’en Bas pel mig de l’ampla vall glacial. Aprofitem els diferents camins que hi ha i que ens permeten evitar al màxim la carretera, fins arribar a les Gorges de Tines on no ens queda més remei que agafar-la durant poc més d’un quilòmetre.
A l’altre costat de les gorges es troba Sixt Fer a Cheval. Només travessar les gorges, deixem de nou la carretera i anem per petits camins fins a Salvagny, final d’etapa.Hem arribat d’hora. Anem a dinar a Sixt Fer a Cheval i havent dinat, visitem l’imponent circ glacial en forma de ferradura amb petites geleres penjades i salts d’aigua. És un gran espectacle. A la vall encara es veuen els efectes dels aiguats que hi varen caure l’any 2003 i que varen provocar un gran allau de roques i aigua.
La Gîte es força precària, amb un aire de casa de colònies decadent. Sopem un menú poc encisador. A la Carme se li posen malament les horribles salsitxes que sopem. Ja ens ho recordarà sovint el dia següent.
Per descarregar el track: Etapa 3: Morzine - Salvagny
Enviar a un amic
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada