No és l’etapa més llarga de la travessa, però es pot considerar una de les etapes reines de la mateixa, doncs arribarem al país del Montblanc on, si el temps ens ho permet, les vistes seran espectaculars. Es tracta d’una etapa d’alta muntanya, on ens tocarà empènyer la bici força estona. Ens llevem d’hora, el dia és radiant però encara fresc. La Carme es queixa de les salsitxes indigestes i té por de no poder fer l’etapa, però amb els ànims de tots continua.
Arrenquem amb una curta pujada que s’agraeix tenint en compte la temperatura, però de seguida baixem cap al riu per la carretera ombrívola, estem gelats. La Carme pateix de nou de l’estómac. Li donem ànims de nou i continuem.
Ens apropem al sol, que per fi ens atrapa a la Cascade du Rouget. És tot un espectacle el joc de llums que fa el sol amb l’aigua pulveritzada. Seguim la pista i al cap de poc arribem al refugi de Le Lignon, on acaba l’asfalt. El GR s’endinsa al bosc, primer per una pista apta per a tot terrenys, però ben aviat es transforma en un corriol que s’enfila de valent. Ens esperen gairebé tres hores en que, amb l’excepció de pocs trams, haurem d’empènyer la bici.
Pugem la Montagne d’Anterne, camí del Col d’Anterne, una de les portes d’accés al país del Montblanc, empenyent les bicicletes. Comença a fer calor i el GR està força transitat, hi ha gent que puja i gent que baixa, també trobem els muls que serveixen el
Arribant al Refuge d’Anternerefugi d’Anterne, que es troba més amunt.
El camí és un no parar de gent i quan portem una hora d’ascensió arribem al Collet d’Anterne (1.786 m.), on la vista paga la pena. Davant nostre, imponent, el Cheval Blanc (2.832 m.) que fa frontera amb Suïssa. Tota la part alta té encara neu nova del mal temps dels darrers dies. Al nostre costat s’aixeca una enorme torre d’alta tensió, pintada de blanc i vermell, que des de la Gîte es veia minúscula a sobre nostre.
Ens endinsem en un pla envoltat de muntanyes, on es troba el Refugi d’Anterne, amb unes vistes espectaculars dels Rochers de Fiz, una llarga cresta que flanqueja la plana pel seu costat oest. Recuperem forces al refugi i ens preparem per continuar l’ascensió. Encara ens queden 400 metres de desnivell, poc ciclables, per arribar al coll.
Arrenquem amb una curta pujada que s’agraeix tenint en compte la temperatura, però de seguida baixem cap al riu per la carretera ombrívola, estem gelats. La Carme pateix de nou de l’estómac. Li donem ànims de nou i continuem.
Ens apropem al sol, que per fi ens atrapa a la Cascade du Rouget. És tot un espectacle el joc de llums que fa el sol amb l’aigua pulveritzada. Seguim la pista i al cap de poc arribem al refugi de Le Lignon, on acaba l’asfalt. El GR s’endinsa al bosc, primer per una pista apta per a tot terrenys, però ben aviat es transforma en un corriol que s’enfila de valent. Ens esperen gairebé tres hores en que, amb l’excepció de pocs trams, haurem d’empènyer la bici.
Pugem la Montagne d’Anterne, camí del Col d’Anterne, una de les portes d’accés al país del Montblanc, empenyent les bicicletes. Comença a fer calor i el GR està força transitat, hi ha gent que puja i gent que baixa, també trobem els muls que serveixen el
Arribant al Refuge d’Anternerefugi d’Anterne, que es troba més amunt.
El camí és un no parar de gent i quan portem una hora d’ascensió arribem al Collet d’Anterne (1.786 m.), on la vista paga la pena. Davant nostre, imponent, el Cheval Blanc (2.832 m.) que fa frontera amb Suïssa. Tota la part alta té encara neu nova del mal temps dels darrers dies. Al nostre costat s’aixeca una enorme torre d’alta tensió, pintada de blanc i vermell, que des de la Gîte es veia minúscula a sobre nostre.
Ens endinsem en un pla envoltat de muntanyes, on es troba el Refugi d’Anterne, amb unes vistes espectaculars dels Rochers de Fiz, una llarga cresta que flanqueja la plana pel seu costat oest. Recuperem forces al refugi i ens preparem per continuar l’ascensió. Encara ens queden 400 metres de desnivell, poc ciclables, per arribar al coll.
A partir del refugi, el camí està menys fresat i pugem lentament empenyent les bicicletes, cadascú al seu ritme. Passem el llac d’Anterne i ja veiem el coll al fons, cada vegada queda menys, però costa d’arribar! El paisatge és completament alpí, amb el bestiar pasturant pel costat del llac. La remor de les esquelles i el bordar dels gossos es barreja amb el vent, una pura delícia. Iniciem la darrera pujada, ja més suau, on a estones podem muntar la bici esbufegant.
Per fi arribem al coll. Davant nostre admirem, majestuós, el massís del Montblanc en tota la seva immensitat. És un espectacle malgrat els núvols que el tapen parcialment. A estones es veu l’Aguille de Midi, a estones s’albira el cim. És una gran massa blanca que forma un espectacle superlatiu. Sota nostre es troba el refugi de Moëde d’Anterne, on comença de nou la pista. Ja som a la Vall de Saint Gervais.
De mica en mica arriba la resta del grup, cansats però contents per la recompensa. La Carme es queixa perquè no hem esperat prou per a reagrupar-nos pujant, però aviat se n’oblida davant d’aquest panorama immens. Recuperem forces i per un corriol trialer baixem ràpidament fins al refugi, on dinem. Des del refugi, i seguint la pista, fem el llarguíssim i divertit descens fins a Servoz, amb punxada de roda inclosa.
Arribem a l’Hotel des Gorges de la Diosaz, final d’etapa. Sopem al restaurant de l’Hotel, on són amabilíssims.
Per descarregar el track: Etapa 4 - Salvagny - Servoz
Enviar a un amic
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada