Via Francigena II - Etapa 6 - Aosta - Verrès

Distància: 58,6 Qms.

Temps: 6 Hores 43 Minuts.

Ascens: 1.207 M.

Descens: 1.362 M.

Em llevo cansat. L’etapa d’ahir va ser exigent i, per tant, la idea es fer avui una etapa mes suau, tot i que, al estar en zona alpina, i anar la ruta evitant el màxim possible la zona propera a l’autopista, el desnivell acumulat de l’etapa també es rellevant.

El dia es lleva igual de radiant que l’anterior i ja de bon mati, fa calor. Abans de sortir, aprofito per fer un petit volt ciclista per la ciutat antiga d’Aosta, on hi destaquen importants restes romanes doncs aquesta ciutat era un important nucli de comunicacions cap les Gàl•lies.

Nomes sortir, el camí va a buscar els petits pobles de la vesant nord de la vall, i això vol dir que, immediatament, comencen les fortes pujades. Les cames es queixen!

Una vegada agafat el nivell, de nou la Via va alternant petits camins, pistes forestals i conduccions d’aigua, com el dia anterior. Molta estona vaig a cobert del sol per l’ombra dels arbres, el que fa molt agradable el camí que, segons els cartells que trobo, segueix la “Voie des Vignobles”, tot passant entre petites vinyes de tant en tant.

Passo el Castello di Quart, gran casa fortificada, en bon estat de conservació i vaig seguint per petits nuclis urbans que semblen mig deserts. A vegades el camí segueix antics camins de ferradura que, en la pràctica, es converteixen en veritables trialeres difícils de baixar, per sort, poques vegades toca empènyer i es pràcticament tot ciclable. El paisatge es extraordinari.

Els pobles no tenen el benestar que es deduïa als pobles suissos, i mes aviat sembla que es tracta de llocs on l’economia es més de subsistència. Pugem, baixem, i sempre anem passant petits nuclis amb noms valldostans, Cilian, Feilley, Chenal, sempre per petits camins, antics camins de ferradura, etc, fora del soroll.

A Montjovet baixo al fons de la vall per a agafar la variant ciclable del camí doncs el recorregut “oficial” en aquest punt es pràcticament no ciclable. De nou la ruta segueix per petits pobles adormits, però amb l’afegit del vent de cara. Em trobo cansat dels constants trencacames i de l’esforç d’ahir pel que, tot i que inicialment havia previst anar fins a Pont St-Martin, opto per a acabar l’etapa a Verrès. Indret completament anodí al mig de la vall.

Recupero forces al bar Polar Express, al costat de l’estació del tren, en mig d’un espectacle surrealista que formen la cambrera i els diversos clients a la barra, ella vestida com si hagués de sortir amb la pamela cap a la platja en deu segons, i ells dividits entre els que gaire be han aparcat el tractor a la porta i els que van carregats de tatuatges i formen part de la fauna hortera italiana

Estic cansat i amb ganes de recuperar forces, el que faig a l’Hotel Ponte Romano, de Pont St-Martin, on havíem reservat per ser el lloc previst d’acabar l’etapa. Hotel trist de poble, amb dos únics al•licients, d’una banda la formidable vista del pont romà del segle II i el fet que la nostra finestra dona al riu, el que ens permet dormir escoltant la remor de l’aigua.

Per veure les fotos: http://picasaweb.google.es/boumaqueda/100822VFII06AostaVerres?authkey=Gv1sRgCLTgv-P7ncXpiAE&feat=directlink

Per veure el Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=1125132