Via Francigena II - Etapa 4 - Vevey - Orsieres.

Distància: 88,1 Qms.

Temps: 7 Hores 53 Minuts.

Ascens: 1.285 M.

Descens: 722 M.

Ha plogut una mica aquesta nit, i el dia s’aixeca amb núvols alts i un cert aire d’inestabilitat, es un dia molt diferent del d’ahir i sembla que pugui haver tempestes al llarg del dia.

Vevey es lleva tranquil, com correspon a una ciutat benestant i on es respira un elevat nivell de vida arreu. Abans de sortir, saludo al llac. Davant les dents de midi, amb núvols enganxats ja de bona hora, i amb una calima que fa de difícil veure totes les muntanyes que l’envolten. Avui entrarem als Alps, fent nit ja començada la pujada al Grand St. Bernard, per tal de treure una mica de desnivell de la forta pujada que m’espera demà. Avui serà una etapa llarga i exigent.

Els carrers de la Vielle Ville de Vevey s’estan tot just despertant quan surto abans de les 9 del mati. Nomes hi ha persones que van a comprar el diari, o que, ja de bona hora, passegen al voltant del llac. L’aire es fresc i agradable.

Surto en direcció a Montreux seguint la vora del llac, entre mansions suntuoses i edificis luxosos d’apartaments, es com una Montecarlo alpina. Tot està al seu lloc, tot en ordre, i després de cada revolt, un paisatge nou i admirable. No paro d’aturar-me a fer fotos de tots els indrets tot i que, passat la Tour-de Peiltz-, haig de deixar la riba del llac per no ser transitable a les bicicletes, i agafar la tranqui-la i poc transitada carretera fins a Clarens, on de nou reprenc la vora del llac.

Ja tinc davant Montreux, petit i bonic, com un clònic de Vevey. Tot en calma i idíl•lic. Al girar un revolt, apareix davant meu el Chateau de Chillon, on com bon turista em vull fer una foto, al que se’m ofereix amablement la mestressa del xiringuito de souvenirs, que fa una foto perfecta, enquadrant el zoom. M’explica que té ja molta pràctica de fer-la pels turistes, i del cert que així es. També aprofito i faig una foto amb el mòbil, que envio a la Imma. La Carla arriba a la conclusió que es “el castell de la bruixa”.

Mentre estic fent les fotos, m’arriba un sms de la Nené Valls. “Ha mort la mare”. Quin impacte. Quants records que passen de cop pel cap de tots els anys coneguts des de aquell estiu del 1975 en que va aparèixer tota la família Valls Capell a Planoles. Poc a poc anem deixant enrere a gent que varem conèixer i estimar en aquesta inaturable carrera que es la vida.

Em recupero de la melancolia veient el castell de Chillon i continuo camí endavant. Fins ara, tot ha estat fàcil doncs hem anat seguint la vora del llac. Arribem a Villeneuve, ja a l’altre extrem del Leman i ens endinsem terra endins per una zona am una alta concentració industrial, que vaig esquivant per petites carreteres i algun camí agrícola.

A partir de Roche, de nou tornem a paisatges mes agrícoles, i vaig per un camí que segueix la via del tren, amb vent de cua, que es molt d’agrair. Passo per alguna zona de vinyes, on cal superar algun desnivell de poca importància, i arribo a Aigle. Han passat gaire be 30 quilòmetres i l’etapa fins ara ha pujat poc. Millor, doncs endavant hi ha desnivells importants.

De fet, aquests comencen nomes sortir d’Aigle. Passem per davant de imponent Chateau d’Aigle, excel•lentment conservat i tot envoltat de vinyes. Se sent una gaita. Dalt de la muralla, un gaiter està retén algun homenatge indeterminat tot i que el paisatge evoca poc a escòcia. Ara ja ha sortit el sol, i la temperatura augmenta, com les rampes a les que hem de fer front, de mes del 16% per una pista que s’enfila poc, pel costat de la via d’un tramvia! Es sorprenent el nivell de transport ferroviari d’aquest país!

Superem mes de 150 metres en poca estona i enfilem cap a Ollon en una ràpida baixada. Comencem a fer pujades i baixades entre vinyes i boscos i finalment arribem al costat del Roina, que remuntem, sempre amb l’agraït vent de cua, per una pista lateral al mateix. Ara ja pesen mes les cames, quan a St-Maurice m’aturo a recuperar forces menjant una deliciosa pizza. Davant meu una velleta demana una amanida i marxa tranquil•lament al servei deixant la seva bossa sobre la taula. Inimaginable a altre latituds.

Recuperades les forces continuo direcció Martigny per un camí que s’endinsa pel bosc, a estones ample, i a estones trialer, però amb constants pujades i baixades. Es un camí molt divertit, i per fi, arribo a Martigny, amb mes de 70 quilòmetres a sobre, i encara que el desnivell no ha superat els 650 metres, ja es nota. Ara cal encarar la part seriosa de l’etapa, la pujada a Orsieres, on en poc mes de 17 quilòmetres, cal superar 700 metres de desnivell.

Malauradament, la primera part de la pujada l’haig de fer per la infernal carretera del túnel del Sant Bernat, doncs la ruta que segueix la Via Francigena està prohibida als ciclistes. Son 4 quilòmetres amb fortes rampes, i amb tot el tràfec del divendres a la tarda. Horrorós, vaig entrant a tots els pobles per a evitar durant uns metres la carretera.

A les Valettes, per fi puc evitar durant un tros la carretera, i després de Bonvernier, ja puc recuperar el traçat de la Via Francigena, que s’endinsa pel bosc per un petit corriol divertit de rodar, fins a arribar a una zona on els allaus han malmès el camí, el que m’obliga durant mes de mitja hora a empènyer la bici per un maremàgnum de roques que haig d’anar pujant i baixant. Acabo esgotat.

Recupero la carretera durant uns inacabables 500 metres, amb túnel inclòs i a Sembracher puc agafar les petites carreteres de la vesant esquerra de la vall, que pugen en fortes rampes. Porto ja mes de 85 quilòmetres i començo a trobar-me cansat, però el paisatge es idíl•lic. Petites casetes i poblets en plena calma, aliens a l’infernal tràfec del fons de la vall.

Per fi, quan porto gaire be vuit hores sobre la bicicleta, arribo a Orsieres, fi d’etapa, amb poc temps per a recuperar les forces. Ens allotgem a l’Hotel Terminus, on ens atén una malcarada mestressa. Sopem i em preparo per l’etapa reina de l’endemà.

Per veure les fotos: http://picasaweb.google.es/boumaqueda/100820VFIIVeveyOrsieres?authkey=Gv1sRgCMnEmcyLt-6GowE&feat=directlink  

Per veure el Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=1113145