Via Francigena II - Etapa 3 - Orbe - Vevey

Distància: 62,2 Qms.
Temps: 6 Hores 11 Minuts.
Ascens: 1.141 M.
Descens: 1.462 M.

De nou es tracta d’una etapa per la Suïssa no alpina, si be, no per això vol dir que els desnivells i l’esforç siguin inferior, com ho demostren els més de 1.400 metres que finalment acumula l’etapa que, com la anterior, transcorre integrament pel cantó de Vaud, combinant camps de cultiu i zones forestals.

En aquesta ocasió, no seguim la ruta 70, doncs en alguns dels seus trams es poc ciclable i optem per a seguir un recorregut per petits camins agrícoles, com de costum asfaltats, alguns trams de pistes de terra i algun petit tram tècnic.

Avui a Orbe hi ha mercat, si be el mateix es minimalista, doncs no es composa de més enllà de 8 o deu parades. De totes maneres, resulta molt pintoresc, amb totes les senyores suïsses totes posades fent les compres. Tota la citat desprèn un aroma a cafè torrat, provinent de la enorme fàbrica de Nescafé que hi ha a la sortida del poble, i el dia es presenta clar, amb pocs núvols, i bona temperatura. Benvingut estiu.

Sortim per la carretera en direcció a Lausanne, que seguim fins a Charbonay durant uns quatre quilòmetres pel carril bici habilitat de la mateixa. Charbonay es un petit poblet agrícola, on, com passa a tot Suïssa, tot està en ordre i posat al seu lloc. El poble té algunes cases veritablement antigues, que donen una mica idea de com devia esser la vida en el passat en aquests indrets.

Deixem la carretera i ens endinsem per una pista que, al cap de poca estona passa a ser de terra, amb alguna forta pujada, fins a arribar a un petit altiplà ple de camps de conreu on alternen la remolatxa amb l’herba de farratge. Anem seguint les senyals del recorregut pedestre, ara per petites pistes asfaltades, ara per pistes de terra, en una successió constant de pujades baixades de poc desnivell, però que es van acumulant. Teòricament es una etapa en la que hem de perdre alçada fins a arribar al llac, però de moment, no parem de guanyar desnivell.

Passem petits pobles, Goumens Le Joux; Oulens -sous- Echalens; St-Barthelemy; Bioley-Orjulaz; Etagnieres gaudint del paisatge agrícola Suïs, que sorprèn quan el comparem amb l’estat d’abandonament del nostre camp. Segurament els ajuts a l’agricultura deuen ser força importants.

Per fi, quan arribem a Morrens, veiem el llac, immens a sota nostre, amb totes les muntanyes que l’envolten. Malgrat la boirina, fàcilment es distingeix la Dent d’Hoche, el massís del Mont-Blanc i les Dents de Midi, i en la llunyania, gaire be invisible, el Cervino.

La baixada fins a Lausanne la fem intentant evitar al màxim els nuclis poblats, si be pràcticament tota l’estona per asfalt, fins arribar als carrers de la vila. Passem per davant del COI i arribem a la bora del llac, deliciosa, que ressegueix un passeig ple d’arbres, on la gent passeja enmig de la calma. El dia es deliciós i la temperatura extraordinària.

Anem seguint el passeig fins a Ouchy, a partir de on no està permès el pas de bicicletes, i seguim per la tranquil•la carretera en direcció a Montreux per reprendre mes endavant, al port de Pully, el passeig vora l’aigua. La gent pren el sol mentre altres passegen i altres es capbussen a les, imagino, fredes aigües del llac.

A Lutry, hem de reprendre de nou la carretera fins a Villette, on abandonem la vora del llac, per remuntar per camins agrícoles en forta pendent entre les vinyes. Guanyem alçada ràpidament i comencem un jos de pujades i baixades esgotador, per la vesant sud del llac, on fa força calor. De tota manera, paga la pena el paisatge de vinyes i la imponent vista del llac i de les muntanyes. Estem en un paisatge de vinyes declarat patrimoni cultural per la UNESCO.

Passem per St-Saphorin, amb una meravellosa església que data del segle XVI de on sortim per una forta pujada, primer amb escales, i desprès empenyent a estones, sota la calor del migdia. Ja veiem sota nostre Vevey, i Montreux al fons. Estic completament esgotat de la calor i amb ganes d’arribar.

Al arribar a Corseaux, tot es baixada fins Vevey, que a part de ser seu de la Nestlé, el que li dona un aire cosmopolita, es una de les ciutats Suïsses mes delicioses. Ens allotgem a l’hotel Astra i després de recuperar-nos, anem a fer un volt per la ciutat vella.

Ha estat un dia llarg i esgotador, sobretot pels trencacames de la primera part, i per les pujades finals entre la calor.




Per veure les fotos: http://picasaweb.google.es/boumaqueda/100819VFIIOrbeVevey?authkey=Gv1sRgCPyI-97U1Imt3gE&feat=directlink

Per veure el track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=1113145