dimecres, 18 d’agost del 2010

Via Francigena II - Etapa 2 - Pontarlier - Orbe

Distància: 66,7 Qms.
Temps: 5 Hores 45 Minuts.
Ascens: 961 M.
Descens: 1.063 M.

Avui abandonem França per a entrar a Suïssa travessant les muntanyes que formen el massís del Jura, que tot i que no son gaire altes, compten amb excel•lents paisatges i nombroses estacions d’esquí de fons, que aprofiten la suavitat de les colines.

El dia es lleva gris i fred, plovisqueja una mica. Es tracta d’un d’aquells dies grisos que a l’hivern s’entaulen a l’Europa del nord. L’esmorzar de l’hotel es força auster, el que dificulta poder reprendre forces després de la llarga etapa d’ahir.

Començo l’etapa travessant l’antiga vila de dintre les muralles, amb cases d’un cert aire senyorial. Tot està tranquil com correspon a una vila provincial d’aquesta mena. Només sortir, començo la primera pujada del dia, per tal d’evitar la transitada N57, tot seguint una petita i tranqui-la carretera que porta cap a l’Arcan, on hi ha un parell de remuntadors ancestral que pugen un prat, amb un escàs desnivell de menys de cinquanta metres. Poc després de l’estació, agafem una pista a la dreta que, travessant un bosc espès, arriba fins al Fort Mahler, des de on hi ha una formidable vista del Chateau de Joux.

El fort està en runes, no així el castell, que està molt ben conservat, i estant cada un a banda i banda de l’estret pas de la carretera, controlaven perfectament l’accés a Pontarlier des de el sud.

Nomes passat el Fort, baixem ràpidament per una pista força malmesa fins a Le Frambourg, i perdem tot els 260 metres de desnivell guanyat. Som de nou a la N57, que hem d’agafar doncs no hi ha alternatives a partir d’aquest punt. Ens esperen uns quants quilòmetres per l’asfalt, primer per l’N57, per després agafar la molt menys transitada D6, que porta cap a la frontera Suïssa.

Tornem a remuntar el desnivell perdut seguint la carretera, fins a arribar a Les Petits Fourgs de Bas, on comença l’altiplà que mena fins a la frontera i on ja podem agafar petits camins, en la seva majoria asfaltats, però que ens permeten d’evitar la carretera. La major part dels camps son o de farratge, o estan dedicats a pastura. Hi ha petites granges i algun nucli de població una mica mes gran, però tot el paratge es força desolat.

De nou passem pel costat de petits remuntadors que salven desnivells mínims i, a prop de la frontera, de nou agafem la carretera, per ser l’únic pas franquejable.

Entrem a Suïssa pel poblet de l’Auberson. Fa fresca i no es veu ningú pels carrers. Seguim per la carretera, sense pràcticament transit dins al Col des Etroits, on hi ha unes immenses defenses militars. Realment, Suïssa es un país que sempre te present que per a esser neutral cal una defensa forta.

Passat el coll, ràpidament arribem a St. Croix on, després d’uns pocs centenars de metres, per fi podem deixar la carretera, tot seguint la ruta 70, que segueix la Via Francigena, i les senyals de turisme pedestre. La senyalització es extraordinària, així com la vista i, malgrat els núvols, podem gaudir d’una extraordinària vista de tot el plateau alpí suís i podem endevinar, al fons el massís de la Jungfrau i el del Cervino.
El camí s’endinsa per les Gorges de Cobatanne per on baixem fins a Vuiteboeuf. A estones, el camí es converteix en un corriol, però està perfectament cuidat i es totalment clicable i arribem aviat a Vuiteboeuf, ja a la plana del llac de Neuchatel.

El paisatge ha canviat radicalment. Ara estem en una zona agrícola, amb boscos dispersos i turons que onegen. De nou, i com va passar ahir, no fem cap gran desnivell, però les constant pujades i baixades i els canvis de ritme, van castigant les cames.

Anem alternant petits camins asfaltats, amb camins rurals, tots en un estat excel•lent, a amb una magnífica senyalització de turisme pedestre. Anem passant petits nuclis habitats fins a arribar a Rances, sempre evitant carreteres principals.

Pugem encara un altre turó i ja veiem Orbe a uns 4 quilòmetres, que passen ràpidament si be, abans d’arribar, fem una ràpida visita als mosaics romans que hi ha a l’entrada del poble.

Orbe es una ciutat amb un cert caire industrial, on hi ha una enorme fàbrica de Nescafé, i sense massa atractius. Ens instal•lem a l’hotel Aux Chasseurs, situat a la plaça central del poble i ens preparem per a la següent etapa.

Per veure les fotos: http://picasaweb.google.es/boumaqueda/100818VFIIPontarlierOrbe?authkey=Gv1sRgCIjQuqG80p633QE&feat=directlink

Per veure el track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=1111692