Encara mes calor, i sempre un sol radiant. No érem al país de la pluja?. Avui arribarem als 30 graus. Potser si que no som a Canada. L’Starbucks continua ple a les sis del mati, si be avui el personal ha canviat, i es d’un perfil mes indefinit. Molt wasp amb pinta d’anar o venir de fer 
esport. De tota manera, continua sent un misteri que fa la gent a aquesta hora.
Avui es el nostre darrer dia de viatge. Es barregen les ganes de tornar i veure de nou a la Carla i l’Imma amb la pena pel final d’un viatge meravellós per un país extraordinari i per deixar aquí a l’Alvaro. Avui farem de turistes com cal, i agafem el Bus (troley) turístic. Seguim el recorregut ben amatents, fins a arribar a Stanley Park, on baixem i passegem.
Fa força calor. La marea està baixant. La vista de l’skyline paga la pena. Els ànecs neden i passegen per la sorra, mentre els corbs pesquen cloïsses i les llencen contra el sol per tal de trencar-les i poder-se-les menjar. Un espectacle curiós. La vista de West Vancouver es també extraordinària. Seguim el manual del perfecte turista, fins que tonem cap a la ciutat per a veure el partit de la final de l’Eurocopa.
Anem al Smiley’s Pub, pub irlandès amb varies pantalles gegants a on es pot veure el partit. L’Alvaro i l’Anna a favor d’Espanya i jo d’Alemanya. Els locals a favor de tots dos. Una sàvia opció, ja que tots guanyen, menys jo.
El viatge s’acaba. Acompanyem a l’Alvaro al YMCA Hotel, un hotel gestionat per la “Young, Women and Children Association”, una fundació benèfica que ajuda a joves, dones i infants desvalguts. Es una residencia molt correcte.
Arriba l’hora d’agafar les maletes i diem adéu a l’Alvaro a la cruïlla de Robson i Howe. Una despedida austera i amb poques paraules. Es la seva segona experiència ‘estiu a l’estranger. No puc evitar pensar com ha canviat i madurat. Fa uns anys, quan l’Anna anava a les Illes Britàniques a l’estiu, ell no volia ni sentir parlar d’anar a estudiar fora, mentre que ara està completament convençut dels beneficis de fer-ho i dominar un idioma. Un bon canvi.
L’avió s’enlaira. Tornem a passar per sobre les muntanyes nevades i les geleres de les Coastal Mountains i enfilem cap al Pol Nord, doncs aquest avió vola per la ruta polar. En 8,30 hores arribarem a Amsterdam i d’allí a Barcelona, on arribarem a les 5,30 de la tarda. L’Anna està ja pensant en els exàmens de recuperació de la selectivitat i en l’estiu a l’acadèmia a Sevilla. Jo pensant en veure a la Carla i l’Imma i en enyorar de nou a l’Alvaro i l’Anna. També enyoraré aquest extraordinari país i la seva gent.
esport. De tota manera, continua sent un misteri que fa la gent a aquesta hora.Avui es el nostre darrer dia de viatge. Es barregen les ganes de tornar i veure de nou a la Carla i l’Imma amb la pena pel final d’un viatge meravellós per un país extraordinari i per deixar aquí a l’Alvaro. Avui farem de turistes com cal, i agafem el Bus (troley) turístic. Seguim el recorregut ben amatents, fins a arribar a Stanley Park, on baixem i passegem.
Fa força calor. La marea està baixant. La vista de l’skyline paga la pena. Els ànecs neden i passegen per la sorra, mentre els corbs pesquen cloïsses i les llencen contra el sol per tal de trencar-les i poder-se-les menjar. Un espectacle curiós. La vista de West Vancouver es també extraordinària. Seguim el manual del perfecte turista, fins que tonem cap a la ciutat per a veure el partit de la final de l’Eurocopa.
Anem al Smiley’s Pub, pub irlandès amb varies pantalles gegants a on es pot veure el partit. L’Alvaro i l’Anna a favor d’Espanya i jo d’Alemanya. Els locals a favor de tots dos. Una sàvia opció, ja que tots guanyen, menys jo.
El viatge s’acaba. Acompanyem a l’Alvaro al YMCA Hotel, un hotel gestionat per la “Young, Women and Children Association”, una fundació benèfica que ajuda a joves, dones i infants desvalguts. Es una residencia molt correcte.
Arriba l’hora d’agafar les maletes i diem adéu a l’Alvaro a la cruïlla de Robson i Howe. Una despedida austera i amb poques paraules. Es la seva segona experiència ‘estiu a l’estranger. No puc evitar pensar com ha canviat i madurat. Fa uns anys, quan l’Anna anava a les Illes Britàniques a l’estiu, ell no volia ni sentir parlar d’anar a estudiar fora, mentre que ara està completament convençut dels beneficis de fer-ho i dominar un idioma. Un bon canvi.
L’avió s’enlaira. Tornem a passar per sobre les muntanyes nevades i les geleres de les Coastal Mountains i enfilem cap al Pol Nord, doncs aquest avió vola per la ruta polar. En 8,30 hores arribarem a Amsterdam i d’allí a Barcelona, on arribarem a les 5,30 de la tarda. L’Anna està ja pensant en els exàmens de recuperació de la selectivitat i en l’estiu a l’acadèmia a Sevilla. Jo pensant en veure a la Carla i l’Imma i en enyorar de nou a l’Alvaro i l’Anna. També enyoraré aquest extraordinari país i la seva gent.
Fins aviat Alvaro! Gaudeix d’una gran ciutat i d’una gran experiència. Son els grans regals de la joventut.
Per veure les fotos clicka aquí: 080628-29 - Vancouver
Enviar a un amic
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada