El dia es lleva gris i fresc, tot i que per les clarianes que es van obrint, sembla que acabarem tenint un bon dia. la gent del Kicking Horse River Lodge continuen sent tan encantadores com el dia abans. Esmorzem i ens expliquen coses per a fer. Avui tenim previst fer una tirada llarga, ja que hem de fer l'espai que ens separa de Golden fins a les Coastal Mountains, que es la carena que es troba davant del pacífic. Es una distància d’uns 600 Qms. que tenim previst fer sense un objectiu fix, així que ens aturarem allí on decidim.
Abans
de marxar de Golden, pugem per la ruta que s’enfila cap a la 7 Mountain, des de on salten en paracaigudes i comencen una sèrie de rutes de descens en BTT. La pista puja força, però està en bon estat i es ampla i sense trànsit, sent els únics companys que ens trobem durant la pujada alguns cérvols que mengen al costat de la carretera i fugen al veure’ns.
Arribem dalt. Hi ha un paracaigudista, que no pot saltar ja que fa massa vent i es ratxejat. Ens comenta que esperarà una estona a veure si el temps millora. Des de dalt tenim una excel·lent visió propera de la 7 Mountain, nom que ve de la congesta de n
eu en forma de 7, força vertical, que es forma en aquesta època i que els locals pugen per a baixar-la esquiant. Ha de ser tota una experiència.
La vista es excel·lent, i es veu tota la vall de Golden i les seves pistes d’esquí al davant. Es una estació com les habituals al Canadà: pocs remuntadors i moltes pistes, la majoria autèntics fora pista negres!. Tenim una visió plena dels voltants de Golden amb els seus cims nevats. La vista arriba fins al Glacier Park davant nostre.
Fem el camí de tornada a Golden. Baixant veiem que a la carretera i ha deposicions fresques d’algun
animal no identificat. Amb l’Alvaro discutim de quin animal poden ser ja que ens resulten totalment desconegudes fins que, sorpresa!, descobrim l’origen: Un ós negre menjant tranquil·lament al costat de la pista!. Ens aturem a contemplar-lo excitats i segueix indiferent a la nostra presència menjant. Nosaltres que pensàvem que havíem tingut molta sort per haver vist ja un ós camí de Lake Louise i resulta que ara en trobem un altre, del que podem gaudir durant uns minuts! I això no es tot, 500 metres mes a baix, ens apareix un altre os al bell mig del camí, però aquest si que fuig immediatament i tot just el veiem desaparèixer fugisserament.
Amb aquesta visió, ja ha pagat la pena el dia, i després d’una breu aturada a la Oficina de Turisme de Britsh Columbia a Golden, agafem la carretera 1, en direcció cap a Kamploops. Pel camí passem el Rogers Pass, dintre del Glacier National Park, amb els seus alts cims impressionants, nevats i mig tapats pels núvols. Estem en una zona molt coneguda per els seus grans allaus.
Cada vegada hi ha mes tràfic, i la carretera es avorrida tot i que l’Alvaro preten batre el rècord de velocitat (i de multes?) de Canada. Passem Revelstoke i parem a dinar a Salmon Arm, població a la vora del enorme llac Shuswap. Fa caloreta i ens mengem uns nachos amb pollastre inacabables en una terrassa davant del llac.
Continuem la ruta cap a Kamploops, que es la sisena ciutat de l’Estat amb 80.000 habitants. Allí la carretera es divideix, amb una via mes directe cap a Vancouver, i el tràfic baixa una mica. Seguim per una plana força feréstega, amb llacs salins i pins morts en direcció cap a Cashe Creek, una cruïll
a de carreteres plena de motels i enfilem cap a la carretera 99, on el tràfic ja es escàs en direcció a Lillooet, on passarem la nit. La carretera aquí ja te mes revolts i pujades doncs es estem apropant de nou a les muntanyes.
Durant gran part del viatge sorprèn la gran quantitat de pins morts que veiem. Molt abundants al voltant de Kamploops. Es deu a la massiva presencia de l’escarabat del pi, que com a conseqüència d’hiverns mes suaus de l’habitual (es moren per sota dels -40 graus) estan desenvolupant-se massivament. Aquest escarabat posa les larves dintre del pi, i es mengen la seva sàvia, assecant-los. En aquests moments es tracta d’una plaga sense control en tot British Columbia i amenaça seriosament el seu ecosistema.
Abans
de marxar de Golden, pugem per la ruta que s’enfila cap a la 7 Mountain, des de on salten en paracaigudes i comencen una sèrie de rutes de descens en BTT. La pista puja força, però està en bon estat i es ampla i sense trànsit, sent els únics companys que ens trobem durant la pujada alguns cérvols que mengen al costat de la carretera i fugen al veure’ns.Arribem dalt. Hi ha un paracaigudista, que no pot saltar ja que fa massa vent i es ratxejat. Ens comenta que esperarà una estona a veure si el temps millora. Des de dalt tenim una excel·lent visió propera de la 7 Mountain, nom que ve de la congesta de n
eu en forma de 7, força vertical, que es forma en aquesta època i que els locals pugen per a baixar-la esquiant. Ha de ser tota una experiència.La vista es excel·lent, i es veu tota la vall de Golden i les seves pistes d’esquí al davant. Es una estació com les habituals al Canadà: pocs remuntadors i moltes pistes, la majoria autèntics fora pista negres!. Tenim una visió plena dels voltants de Golden amb els seus cims nevats. La vista arriba fins al Glacier Park davant nostre.
Fem el camí de tornada a Golden. Baixant veiem que a la carretera i ha deposicions fresques d’algun
animal no identificat. Amb l’Alvaro discutim de quin animal poden ser ja que ens resulten totalment desconegudes fins que, sorpresa!, descobrim l’origen: Un ós negre menjant tranquil·lament al costat de la pista!. Ens aturem a contemplar-lo excitats i segueix indiferent a la nostra presència menjant. Nosaltres que pensàvem que havíem tingut molta sort per haver vist ja un ós camí de Lake Louise i resulta que ara en trobem un altre, del que podem gaudir durant uns minuts! I això no es tot, 500 metres mes a baix, ens apareix un altre os al bell mig del camí, però aquest si que fuig immediatament i tot just el veiem desaparèixer fugisserament.
Amb aquesta visió, ja ha pagat la pena el dia, i després d’una breu aturada a la Oficina de Turisme de Britsh Columbia a Golden, agafem la carretera 1, en direcció cap a Kamploops. Pel camí passem el Rogers Pass, dintre del Glacier National Park, amb els seus alts cims impressionants, nevats i mig tapats pels núvols. Estem en una zona molt coneguda per els seus grans allaus.
Cada vegada hi ha mes tràfic, i la carretera es avorrida tot i que l’Alvaro preten batre el rècord de velocitat (i de multes?) de Canada. Passem Revelstoke i parem a dinar a Salmon Arm, població a la vora del enorme llac Shuswap. Fa caloreta i ens mengem uns nachos amb pollastre inacabables en una terrassa davant del llac.
Continuem la ruta cap a Kamploops, que es la sisena ciutat de l’Estat amb 80.000 habitants. Allí la carretera es divideix, amb una via mes directe cap a Vancouver, i el tràfic baixa una mica. Seguim per una plana força feréstega, amb llacs salins i pins morts en direcció cap a Cashe Creek, una cruïll
a de carreteres plena de motels i enfilem cap a la carretera 99, on el tràfic ja es escàs en direcció a Lillooet, on passarem la nit. La carretera aquí ja te mes revolts i pujades doncs es estem apropant de nou a les muntanyes.Durant gran part del viatge sorprèn la gran quantitat de pins morts que veiem. Molt abundants al voltant de Kamploops. Es deu a la massiva presencia de l’escarabat del pi, que com a conseqüència d’hiverns mes suaus de l’habitual (es moren per sota dels -40 graus) estan desenvolupant-se massivament. Aquest escarabat posa les larves dintre del pi, i es mengen la seva sàvia, assecant-los. En aquests moments es tracta d’una plaga sense control en tot British Columbia i amenaça seriosament el seu ecosistema.
Sorprèn la temperatura que fa, per sobre dels 24 graus. nosaltres que havíem vingut equipats per a condicions plujoses i cada dia fa mes calor i pràcticament no ens ha plogut des de que estem a Canada.
Estem en un paisatge àrid i feréstec, que recorda molt a les grans pla
nes americanes de Wyoming, amb menys arbres que a la resta de Canada i vegetació de matolls en un terreny àrid, menys als llocs on hi ha regadius aprofitant els cabalosos rius.
L’Alvaro i l’Anna estan farts. Portem gaire be 600 quilòmetres quan arribem a Lillooet, on ens allotgem a un hotel sense cap mena de encant però confortable, el Goldpanner Hotel. Lilloet es una petita localitat que en la actualitat te 2.500 habitants, encara que va veure temps millors (fins a 16.000) doncs era el punt de partida del tren miner de la Gold Rush Trail. hi ha una curiositat molt interessant. al nord de Lillooet, alguns pobles tenen com a nom la seva distancia des de Lillooet, com per exemple "100 Mile House" que es un poble 100 milles al nord.
Estem en un paisatge àrid i feréstec, que recorda molt a les grans pla
nes americanes de Wyoming, amb menys arbres que a la resta de Canada i vegetació de matolls en un terreny àrid, menys als llocs on hi ha regadius aprofitant els cabalosos rius.L’Alvaro i l’Anna estan farts. Portem gaire be 600 quilòmetres quan arribem a Lillooet, on ens allotgem a un hotel sense cap mena de encant però confortable, el Goldpanner Hotel. Lilloet es una petita localitat que en la actualitat te 2.500 habitants, encara que va veure temps millors (fins a 16.000) doncs era el punt de partida del tren miner de la Gold Rush Trail. hi ha una curiositat molt interessant. al nord de Lillooet, alguns pobles tenen com a nom la seva distancia des de Lillooet, com per exemple "100 Mile House" que es un poble 100 milles al nord.
el poble te poca cosa a veure actualment i es tot just un carrer amb restaurants, hotels i petites botigues, i una serie de cases diseminades.
Demà ens toca anar cap a Vancouver passant per les Coastal Mountains i Whistler.
Demà ens toca anar cap a Vancouver passant per les Coastal Mountains i Whistler.
Si vols veure les fotos clica aquí: 080626 - Golden - Lilloet
Links d'interés: http://www.khrl.com/
Enviar a un amic
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada